COCOS RUGBY

Cocos&Taurons&Upc

2008-03-01T19:39:00.002+01:00

¡Cocodrils!
Ahir realment va ser una gran tarda pel que fa al rugby universitari!
Es van disputar dos partits a la Marbella... el primer arbitrat per mi, UPC vs Taurons! Van guanyar els Sharks!i el segon un combinat de Cocos (10) i UPC (5) contra els taurons... i varem guanyar! Gran partit!
Destacar la gran actuació dels mes novatos: Pimienta, Cool d'Suck, Brutus i kPrici! Es van veure grans accions, carreres mitiques del Pimi i en Brutus, i grans tackles del Kutty i el kPrici.
Pel que fa als que ja comensen a ser veterans: tremendo partit de Chercoles i Kornella. Bon match tambe pel toxic man, Arrebato!

Ara be nanus.... el que realment va ser increible ahir tarda/nit va ser el tercer temps! Feia temps que no veia re igual. Com es habitual el tercer temps amb la Upc i Taurons no va defraudar...
Pocs Cocos ens vam quedar per donar el callo, pero vem deixar el llisto ben alt.... Cul de Sac, Brutus, Chercoles, Arrebato, kPrici, Pimienta i Satan. Vam guanyar una touch a birres contra la Upc, varem fer el maxim soroll possible pels pocs que erem, ells devien ser 20 per ekip. i varem demostrar que els reis de la "taula ensabonada" som nosaltres! He de dir que vaig guanyar contra el capita dels taurons (Augusto) i el de la Upc (Padu) i el Brutus em va emocionar al dir... "podriem dir que ja ets mig homosèxual"... quin honor! el cami a la gloria esta a prop.
Felicitar a la Viuda Negra que ens va fer de suporter tota lestona i ho va donar tot... kin sol de dona!
A les 2.00h de la nit varem sortir del local despres de ballar, fer algun que altre ruck i direcció al Plata... com es normal en aquests desplasaments sempre es perd gent.... pero aixo ja es una altre historia!
Una abrasada Cocos! Poc a poc ens anem consolidant com a equip (dins i fora el camp).
Ens veiem dilluns, sa de preparar el match contra els anglesos... encara no mu crec. Cocos a England... aiaiaiai

Satan

LES FASES EN JOC!

2008-02-12T18:47:00.000+01:00

Tots amb els cocos!

Aquest dijous dia 14 de febrer els Cocodrils s'enfrontaran contra la Upc en les semifinals del campionat de rugby universitari de Catalunya.
Qui guanyi, disputara les fases a nivell estatal!

Cocos! Com molt be sabeu, aquest partit es pot guanyar, hi han ganes i s'ha treballat dur, tan dins com fora del camp....

A POR ELLOS!!! hi ha Canaries!!!!

Convocatoria: 12.30h a la Mar Bella

Match: 14.00h

Convocats: Vikingo, Brutus, Koala, Jabali, Andorra, Torre I, Lennon, Jan, Cul de Sac, Kornella, Tarraco, Andy, Ermen, Nelly, Cojon, Gold Member, Gifre, Hulk, Sweet Dreams, Hapineess, Satan, Moti, Gallumbus, Butició.

Cronica duna Festa Nadalenca Cocodrila

2007-12-28T13:40:00.000+01:00

Eren les 22:00 del vespre, un Ermen abocat a l’autodestrucció física i mental per una dura ruptura sentimental es mirava distret un partit de la lliga anglesa quan el “negatiu” del punky, via messenger es va posar a ploriquejar del mal de panxeta que tenia i va anunciar que baixava del vaixell coco.
Tot i les males noticies el nostre heroi no va vacil·lar. Arreplegà els 15 euros (5 entrada + 10 calendari) que ja tenia preparadets amb cura des de feia varies hores i es llançà a l’aventura.
Després de gaudir 30 minuts de la fresca barcelonesa decidí anar a peu al ja famós antre de luxúria i perdició Cal Brutus&Splugues.
Moments de desorientació, masses pòsters femenins, un discjoquey que ja comença a sortir del forat de la desesperació i mala vida, uns gots customitzats al estil personal de cada coco. Poc ambient però era d’hora. Si hagués sabut el que li esperava potser no s’hagués llançat amb tanta despreocupació cap a una ràpida i efectiva alcoholització.
Moments de conversa familiar amb els amfitrions van fer-lo entrar en calor. Es va viure un moment “time after time” de Cidy Lauper que va fer les excel·lències de tots els presents.
Molt d’alcohol, preocupació per l’abandó del capità, en Lenon i el punky (aquest últim va aparèixer més tard).
Però sorgí el miracle, apareixeren les coques, en tromba, en massa, sense pietat van arrasar amb tot l’ambient de companyerisme masculí. La beguda pujà de graduació, les fotos volaven, les noies estaven a tope. I quin calendari, no apte per cardíacs. Molta carn i molt d’estil, bon material. Es vendrà com a xurros.
Molts atacs i fintes entre cocos i coques, converses paternals dels veterans a les joves promeses. La falta d’espai facilitava el contacte humà.
Un Lluís estel·lar apareixé amb dues taurones falses d’aupa que despertaren el zel d’en Nelly que va posar en marxa tot el repertori de rituals d’aparellament Santboianos. La intensitat del pico pala que va exercir hagués acabat l’AVE en deu minuts. Quin degenerat (un 10 per ell).
La resaca no em permet relatar els innumerables curtmetratges que es van viure. Fou una festa en tota regla, amb policia i tot.
Multa de 180 euros, al pròxim entreno, 3 euros pel camp i 5 per la multa. Encara que la culpa va ser dels novatos i les novates que son una colla de degenerats irresponsables, carregats d’hormones que no saben estar amb la presencia i bon tarannà que demostrarem la veterania. A tall d’exemple, la transformació en Hulk de l’avi Marco i els balls sobre, sota i al voltant de la taula d’en Nelly.
Expulsats de l’antre de perdicó, on ja no quedava ni Fairy per beure, s’encaminaren tots junts a ca l’Alba. Un raconet agradable i acollidor on els esperaven quantitats ingents de cervesa i noves aventures massa difoses a la ment dels cocos per relatar-les amb autèntica fidelitat. Només dir que al Tristón ja no se’l veia tan trist i que el negre era com sempre el color de la festa. Un cop engabiat en Marco, la pau i bon humor van ser la tònica dominant fins que la festa es va fondre amb les primeres llums del matí.
Una gran vetllada coca on van fallar forces mítics però... sincerament, no va faltar ningú, va ser tot genial. Tothom tenia ganes de passar-s’ho bé i s’ho va passar bé.
Una bona cloenda de l’any coco. Encara que... es rumoreja una party de cap d’any a casa la Marta que ja fa tremolar al meu fetge. Rés més nanos, molta festa i poca ressaca per tothom.
Ermen

La Odissea. Crònica d'un viatge!

2007-12-21T13:07:00.000+01:00

Es tractava d’un antro petit, fosc i asfixiant anomenat Plataforma, on tot es fonia al ritme de la música la qual no recordo amb exactitud. Desajustos hormonals entre cocodrils que amb luxúria i desenfre s’intentaven pal·liar. A partir d’aleshores, tot es vague, inconsistent, records borrosos que de cop s’esfumaven per trobar-me sol, al bell mig de Colon.

Com si del mateix canvi de lloc instantani es tractés, en un instant (això és un dir, ja que hi ha un buit mental entremig) estava abraçat al meu nou amic (Colon). Allà tot i que com a bon cocodril vaig intentar-ho amb tot l’ímpetu i ganes possibles que permetien el meu estat ebri, no vaig poder aconseguir que parés cap taxi. Després de batallar durant mitja hora, aguantant el fred i l’aire de marinada del cristal·lí mar de Barcelona, la paciència se’m va acabar i vaig tenir la brillant idea d’anar a buscar un nit bus. Com a home de ciència que sóc, vaig tirar de mètode deductiu: si no para cap taxi perquè no hi ha cap parada (no va ser pas perquè em veiessin alcoholitzat, perdent l’equilibri amb facilitat), serà perquè no hi ha parada, aleshores, com que el bus si que té parada, tard o d’hora haurà de parar un bus.

Així doncs vaig visualitzar el meu objectiu i vaig fixar la meva posició en la dita parada de bus. Després d’un ràpid anàlisi de la situació del transport metropolità nocturn, vaig veure, o millor dit, em va semblar que aquell bus parava per la Bonanova (zona on resideixo). Allà després de poc esperar, va arribar l’ansiat bus.

Un cop aposentat en el que em va semblar la glòria, després de passar l’hora anterior dret, al carrer, suportant el fred com un ‘espartano’, m’hi vaig trobar tant còmode, que el viatge se’m va fer molt curt. Aquell moment tant plaent es va veure frustrat per un sacseig imprevist sobre la meva espatlla que va truncar el meu particular nirvana, de cop, em vaig despertar, va ser aleshores quan em vaig adonar del meu estat somnolent i perquè el conductor de l’autobús que amb to desafiant em va dir: ‘xaval, final de línia, te bajas o què?’, i jo sobtat per la situació, i amb un bon despertar d’aquells que fan història, vaig llançar una ràpida mirada al meu voltant (no hi havia ni déu) em vaig aixecar amb gran celeritat, i fou aleshores quan va aflorar el cocodril que portava dins (que encara era per mi desconegut) tot llençant un ‘refús’(o també dit hand-off) que em va permetre escapar del bus i reprendre el meu viatge de tornada a casa.

Un cop fora de l’autobús, vaig fer una ullada al meu voltant per tal de situar-me. L’entorn em resultava familiar, com si ja hagués estat allà abans. Estava a dalt de les rondes (putu bus!, vaig pensar). Fou aleshores quan va sorgir el GPS que porto dins, el meu gran sentit de l’orientació que em fa diferent a la resta de mortals. Així doncs, després del primer cop d’ull, suposadament ja sabia la direcció a seguir, i vaig continuar la meva odissea cap a la Bonanova.

Després de caminar durant uns 45 minuts, i un cop vist que cada vegada el paisatge se’m feia més desconegut, i potser també (i sobretot per això) perquè vaig veure un cartell que posava ESPLUGUES, vaig intuir que havia pres la direcció equivocada. Al ritme que caminava, vaig preguntar a un bon samarità que passava per la zona: ‘Perdoni, la Bonanova està cap a l’altra banda, oi?’ I ell va afirmar amb convicció. La meva teoria era correcta, havia caminat 45 minuts en la direcció equivocada. Un altre mortal, s’hagués suïcidat, s’hagués rendit, hagués agafat un taxi, o un bus, però un cocodril mai defalleix, mai es rendeix. Això ja s’havia convertit en quelcom personal, una qüestió d’orgull, havia d’arribar a casa com fos.

En aquest moment, vaig començar a córrer tot refent el camí que havia fet d’anada. Amb aquestes, que començava a clarejar, però fent un remake de les millors pel·lícules de la història, i com si de Forrest Gump em tractés (salvant les distàncies, clar) no vaig parar de córrer fins que vaig arribar a la Bonanova. Un cop allà, vaig rebre el sms del Jan des de les pistes d’esquí i davant la seva estupefacció (no sabia que a aquelles hores del matí s’estava escrivint la llegenda de la meva Odissea) li vaig respondre el sms a l’instant.

En aquest moment, vaig començar a córrer tot refent el camí que havia fet d’anada. Amb aquestes, que començava a clarejar, però fent un remake de les millors pel·lícules de la història, i com si de Forrest Gump em tractés (salvant les distàncies, clar) no vaig parar de córrer fins que vaig arribar a la Bonanova. Un cop allà, vaig rebre el sms del Jan des de les pistes d’esquí i davant la seva estupefacció (no sabia que a aquelles hores del matí s’estava escrivint la llegenda de la meva Odissea) li vaig respondre el sms a l’instant.

Per tal de recompondre el meu estat físic ja prou deteriorat per la nit, sort que amb els efectes atorgats pel déu Alcohol, no seria fins l’endemà que em farien un mal terrible les plantes dels peus per haver corregut amb sabates vaig arribar a la última parada, una croissanteria per anar a esmorzar unes queviures que com podeu comprendre van saciar-me com si de ‘mongetes màgiques’ es tractessin.

I de cap al llit. No vaig tenir temps ni forces per estimar-me. D’aquesta manera conclou la meva odissea particular que em va portar de Drassanes a Bonanova passant per Esplugues.

I quan estigueu al pou, sobretot, recordeu que:

SEMPRE ENS QUEDARÀ LA BUTICIÓ

COCO...DRILS!!

CRONICA SOPAR NADAL BY ERMEN

2007-12-17T13:43:00.001+01:00

El sopar que em proposo cronificar, resulta molt més complex degut al gran nombre d'assistents i el meu desconeixement dels noms i sobrenoms dels participants. Allà va:

La nit comença fluixa, 20 minuts esperant a que el punky apareixi (jo habia arribat ja 10 minuts tard coneixent-lo). Arriba amb la seva típica i ja cansina postura negativa. Fent comentaris poc adients sobre la sexualitat del nostre líder Satan.
Després d'un viatge sentint planyiments sobre la vida sentimental del cocotauron, arribem a la porta del xino on un arrebato posa en marxa totes les seves dots de camell de baixos fons per repartir una mercaderia que em va assegurar el finançament del sopar.
Hora de quedada 22:30, hora meva d'arribada 22:40, hora d'arribada del gruix dels cocos, 23 molt passades. Hi ha coses que mai canvien. El meu to es ressentit, es clar, feia un fred de pilotes.
El sopar començà calmat; després d'uns extraordinaris malabarismes per encabir a 40 cocos en un espai apte per 6, els xupitos de germanor entre veterans i novatos arrancaren. La primera sorpresa fou la falta de cervesa fresca. La segona la falta d'aliments. Rés que uns quants gots d'alcohol i d'uns cohimbras –gentilesa del cocoalex- no poguessin paliar.
Honorables intents de la "vieja guardia" de cridar l'atenció de la multitud per vexar o alcoholitzar algun novato, seguits amb escàs interès per la massa.
Pobres i faltes de motivació actuacions d'unes coques novates amb massa vergonya i alguna arrancada fora de to d'algun que altre coco massa excitat per les perspectives.
Rés fora de lloc en un sopar coco. Moltes expectatives, molts nervis, etc... que propicien la precipitació.
Els cocos més experimentats ja sabem que els sopars tenen el seu tempo i que les coses que han de passar sempre passen, en el moment que el destí les ha colocat.
En aquest cas, tantes cares noves, precisaven del Déu Alcohol per desinhibir-se i esclatar en una orgia de desenfré i luxúria.
Cocos tombats, vomiteres sota la taula, passades de gel, taller de pintures, transvestits, coral, guerra d'aliments, tocaments, desafiements, trucades a la urbana, xinos desesperats. En definitiva un sopar coco estàndard.
No fou, segons el meu parer el sopar coco més gran que hi hagi hagut. Potser la meva postura de faldilletes abstemi no em permetés entendre els intricats camins que segui la marea coca, però vaig trobar a faltar una mica d'ordre i consens.
Ningú escoltava a ningú, tothom anava a la seva o intentava a crit pelat fer-se sentir (novatos inclosos –que antinatural!-). El sopar fou un cúmul de grups, històries i fets molt variats que cadascú descriurà millor o pitjor. Jo puc destacar el solo sobre els talones d'un Jabalí pletòric que molts no van entendre. Els codis secrets i ments complexes dels primeres línies sempre seran un misteri pels mortals de a peu. Hem de pensar que son gent que gaudeix chocant de cap amb altres obesos tarats.
També puc fer ressò de la nadala que ens van brindar els novatos. De les cançons sexys de les coques, d'alguns escots que quasi m'obliguen a trencar la norma de que els cocos no poden tocar a les coques (sort que el minilenon em va tornar a la realitat soltant la papa als meus peus).
Estic poc motivat a escriure, vaig veure masses coses que no em van agradar i això m'ofusca i m'allunya del meu estil sarcàstic habitual
Un moti ja abocat del tot a l'infern de la nit, a les dos ja era una massa patètica destrossada per la depressió i l'alcohol.
Un Cornellà amb ànsies ridícules de protagonisme i un mal beure que li va fer adoptar en moments puntuals postures violentes. Sort que una coca el va apaciguar a base de mossegades labials.
Un Marco negatiu, exigint alcohol constantment i passant de les seves responsabilitats sobre els novatos.
Un capità molt fluix en el seu discurs nadalenc. No fou la seva actuació més inspirada. Aquest cop el portava poc preparat. Val a dir que el comportament d'alguns cocos feia difícil una correcta exposició i va afectar massa a una oratòria que fins ara sempre ens havia tingut encandilats.
Uns novatos poc implicats, alguns val a dir que se'ls ha de puntuar amb un 10, però d'altres... pufff. Els cocos amb vosaltres s'enfonsaran. No obeïen als veterans, no participaven dels jocs, simplement estaven allà. Quina falta de motivació. Potser es cosa meva que no els he sabut arribar. Aquesta nit presentaré la meva dimissió.
La falta d'alguns dels grans: Nelly, entrenant amb el santboi de merda, valls, amb una excusa típica, cotorra enfonsant-me en la misèria, la capi txell, abandonant-nos miserablement i d'altres personatges (tarraco, jan...) amb nom i cognoms dins l'univers coco.
Tot i així valorar la gran assistència de cocos que asegura el futur del projecte: 46 segons la organització, 260 segons l'amo del xino que s'ho pensarà dues vegades abans d'acceptar un altre sopar de Nadal.
Jo no puc relatar més, vaig marxar amb immillorable companyia (m'esperaven a casa i jugava l'endemà). No sé quins lios i bogeries s'esdevingueren després però, sense saber rés faig aquestes càbales. Desmentiu-me si m'equivoco però tot apuntava a que el punky trauria fruits del seu treball sobre la coca de dents preciosos i escot imponent. Que el nostre capità potser no es tan homosexual, que el moti, està segrestat per una família de filipinos sàdics, que ninguna coca va dormir soleta i que segurament l'utillero va acabar com sempre a la part de darrere d'un cotxe patrulla.

Ermen

LO DIERON TODO!!!

2007-05-18T16:15:00.000+02:00

Bueno Cocos, visto que el gay del nostre reporter Erpes fa anys que no se li veu el pel, em decideixo a fer jo, el Captain Satan la cronica del que va ser un gran dia pels cocos, un daquells memorables el dahir a Girona.
Era el Campionat de Sevens de Catalunya i com s'esta poguent veure aquest fi de temporada el nombre disponibles de jugadors escasseja; aixi que despres de trucades, emails i molta mandanga, els unics cocodrilus valents amb un parell de pabrots van ser: Motivao, Punky, Torre 1, Satan, Nelly (Debut) i com a recuperació estelar i revelació... el mític Buxarrais!

Aixi que a les 10.30 tenia lloc el primer partit contra els Taurons. Va haveri magia i es va poder veure lu millor dels cocos, varem guanyar per 6 marques a 1.
Despres daquest partit va succeir el que portaria molts mal de caps als cocos, teniem casi 3 hores fins el seguent partit; i com passar aquesta estona??? Les birres van comensar a caure mentre animavem a les nostres estimades coques, masses birres! Mentre els de la Ub feien pilates, els cocos semborratxaven de mala manera... quina inconsciencia!Ho vam donar tot! Un bon fart de riure i companyarisme amb els Sharks...

Quan va arribar lhora del seguent partit contra el Vic i amb dos fitxaxes estelars (Dos colegas muy fumaos) la taja era considerable. Tot i aixi, un cop mes els cocos van demostrar que alcoholitzats son millors, i despres danar perdent 2 a 0 a la primera part, varem acabar guanyant 2 a 3. Tremendo! Hi havia magia! A destacar un sobakillo de Torre 1 que va fer enbogir la grada. ou yeah!

Al cap de poc i amb el fetge a la boca (Tots els equips tenien molts canvis), nosaltres no teniem canvis, vem jugar contra el Girona i deu meu! Els hi vem fotre 4 markes a 0! Varem poder veure un Punki pletoric, una Nelly desenfrenada i un Buxarrais que sembla que el no jugar durant 3 anys li ha anat de conya!!!

Aixi arribavem a la final. Un cop mes la UB... Varem sortir a tope, tot lu a tope que pot sortir un ekip jugant a seven sense canvis des de les 10 del mati amb la papa i altre vegada ho vam donar tot! Varem perdre pero amb el cap ben alt, 7 a 4, despres que ells a la mitja part canviessin al complet lekip. El Motivao va demostrar que els 7's son lo seu fent una escapada tremenda desde 22. acabada amb try Magic!

Aixi, com a Subcampions, van acabar els cocos! Va ser un dia perfecte, ens ho varem passar de conya i varem jugar i privar com mai. Aixo, si a les 19h tothom debia estar al llit perque varem acabar baldats. Gran dia de Rugby, i una esperança de que els cocos rebifin el que queda fins lestiu!!!

Satan

P.D: IMPORTANTISSIM!!! Divendres que ve dia 25, farem una reunio per parlar dels cocos seriament. Sa de decidir el futur del ekip i de la gira 2007. Quedem a Canaletes a les 00.00h! Qui em foti una excusa per no venir, li donaran molt pel sac... Fins divendres Cocodrils, vosaltres decidiu!

P.D II: Es probable que la gira sigui del 7 al 9 de juny a Mallorca, son les festes de Manacor i pinta de puta mare. Mireu com ho teniu i divendres a la reunio en parlem...

COCOS... NEVER DIE!!!

2007-04-17T23:24:00.000+02:00

Cocos! My friends! Despres duna petita depressio cocodrila per la no participacio als campionats dEspanya, els cocos tornen a arrencar! Aquest dijous la Bota Cup a Vic ha de ser nostre...
Es un torneig a Seven i la convocatoria es a les 12.30 a la porta de la uni! Em de fer pinya i endurnus aquest torneig demostrant que els cocos encara donen Guerra!

Despres daquest torneig tindrem la Cocodrulu Cup al maig, on logicament hi serem tots i pel mitg un sopar dels mitics. Dels de calçotets al cap... ja menteneu,ok?

Vinga cocos ens veiem dijous... Per cert ja tenim les equipacions noves, els que tenen samarretes que els portin tb dijous...

Una abrasada

SATAN

Encara hi ha esperança!

2007-03-08T18:04:00.000+01:00

Cocos! Gracies a les habilitats del nostre estimat Moti, hem pogut inscriure l'equip a la llista de universitats que poden accedir a jugar les Fases. Aixo no vol dir ni molt menys que viatjarem, pero per lo menys ara tenim la possibilitat de que ens cridin si algu es retira. Cosa que abans no la teniem....

Bueno aprofitan aquesta noticia us penjo unes fotos del mitic sopar Cocodril al chino de via laietana. Aixo ja es historia cocodrila....

Satan

Sitges 2007. Els cocos lo dieron todo...

2007-02-26T13:37:00.000+01:00

Era la nit del dimarts 20 i dos homes esperaven impacients a un tercer coco a la parada del metro de Marina. Alla arribava ell, Nelly de Elefant amb una samarreta rosa bordada amb el nom dels Cocodrils i unes malles de gay. La nit començava be!

Larribada a Sitges den Satan, en Koala i la Nelly ja es historia... miraculosament vem trobar lloc i alla mateix ens vem enfundir la vestimenta cocodrila; aixo si previament ens haviem cagat amb tota la purria cocodrila que akella nit havia fallat a tal magnific event. Especialment, en Punky i lu que ja podriem dir que es una llegenda morta en vida, Lermen!

Amb una botella de ron i la pilota de rugby sota el braç vem endinsarnus en la multitud de gent i cap a la rua.... la pilota donava molt de joc i totom la volia agafar, yeah! El ron corria i la veritat es que varen ser dels millors moments de la nit, passes magnifics (a un pobre el Koala li va volar la careta dun pilotasu) i risses a dojo!

Despres duna estona ja arribant a la platja, va succeir lu inesparat en un balco i donanto tot (com mai shavia vist abans) el mitic Motivao o estava donant tot com un boig amb la vestimenta cocodrila tambe enfundada. Magic!!!

Poc mes tard i amb la taja a sobre apareixien uns classics que no podien faltar, Arrebato, Chercoles, Negre,Massimo i Utillero! Ja erem 8! tremendo! El carrer del Pecat ens va atrapar i en un brut baretu varem anar a petar mentre la festa no dequeia.... Confusio i alcohol!

Ja a les ultimes hores i a la platja apareixien Freguel Rock i Punto G ( Amb un turban a lo indio, massa!) 11 cocodrils donantu tot a la platja!

Ja a les acaballes de la nit va comensar una ronda de placatges a un pobre grup de noies, els hi varem guanyar les meles i el Nelly ( ja cocodril consolidat) va ferse un banyet davant la penya que no entenia re!quin tarat!

Aixi va concloure una gran nit, que hauria de convertirse en un classic dels cocos! Carnaval Sitges!!! yeeeees

Satan (com que la merda de cronista no hi era doncs la faig jo)

P.D: fraguel, punto G, chercoles, nelly i marco! Ja em passareu les samarretes! renteules! I treulsi la sorra mariconasssossss

Cocos Carnaval Sitges 2007

2007-02-15T23:53:00.000+01:00

COCOOOOOOSSS!!!!

Aquest dimarts 20 la liarem al Carnaval de Sitges! Despres de la derrota contra el Girona aixo sa danimar com sigui i sa de fer una gran sortida, pero de les bones!!!

La proposta danar de farra vestits com si juguessim un partit es brutal. Obligatori esparadrap, casc, pantalo ben curt,vaselina a les celles i protector bucal. All included!

Jo portare les samarretes....

Sa de notar que els cocos han passat per Sitges, aixi que comencem ja a fer piña i anemnus apuntant aqui al blog, ok? a tope!!!

1. Satan

2. Marco el Koala

3. Motivao Desmotivao

4. l'Elefenteta Nelly

5. John Lennon

6. Fraguel

7. Arrebato

8. Punto G

9. ...

Cròniques UDG vs URL

2007-02-15T19:17:00.000+01:00

Cronica (ermengol)

Gran tarda de rugby la viscuda a Girona el passat dimarts. Rugby, aportat sobretot pels incombustibles cocos contra uns gironins que basaven la seva estratègia en l’antijoc, recolzats –sempre- per un arbitratge, de la casa, i amb grans fums.
Cec davant les infraccions del rival i distant amb els cocos; sempre ens volia deu metres lluny seu. Fet que a alguns, que anem falts de carinyo, ens afecta molt.
Un gran resultat vistes les dificultats. Molt de cor i gran entrega contra una delantera molt potent que es tirava –literalment- al a piscina a cada ruck impedint als cocos exercir el seu característic jo ràpid, dinàmic i vistós.
Amb el pobre subministrament de pilotes que rebien els nostres imaginatius tres quarts, les opcions ofensives van ser escasses. Però amb una línia tan luxosa, es va treure or de l’escassetat amb accions plenes de virtuosisme incontestables per un impotent Girona que ni l’àrbitre va poder anular.

Cronica (Satan)

A diferencia del Ermen, no coincideixo en que la gran culpa de la derrota de dimarts fos l'arbitre.
Els cocos van sortir a tope, va ser un inici de partit molt dur, on la seva delantera va sortir a totes i la nostra defensa va ser impecable. Per cada marca seva per delantera, nosaltres responiem amb una de linea i aixi crec que va ser tot el partit. Varem jugar molt be i realment el partit se'l podia haver endut qualsevol dels dos equips... teniem la gran ventatja durant la segona part de les meles pactades i no li vem saber treure prou fruit.

Com a critica dir que masses cops de castig van ser deguts a comentaris cap a l'arbitre, cosa que no havia pasat mai amb els cocos, suposo que era fruit dels nervis!
Felicitar a tot l'equip perque realment va estar a l'altura, la delantera si va deixar els collons i es va poder veure una veritable furia cocodrila. Espero que poguem veure el video un dia dakests!Tremendo!

A finals de març sabrem si la sort ha estat de la nostra banda i el tercer classificat de Catalunya va a les fases. Creueu els dits cocos....

Sopar Cocos i un viatge pagat a les nostres mans!

2007-02-05T20:15:00.000+01:00

Bueno Cocos, despres del Nadal i de fotre res... ja ha arribat lhora de fotres les putes piles!
El sopar de divendres passat va ser considerat com un fracas a nivell dassistencia, pero com un gran exit a nivell de diversio.... a les 23.00h ens trobavem al Chino ja mitic de Via Laietana:
Fraguel, Koala, Satan, John Lennon, Loko Krazy, Motivao i Arrebato!

La nit començava forta i plena de critiques pels cocos que shavien rajat: aixi en els primers 5 minuts ja es va poder sentir un:" el Punky se vende muy barato" (no direm lautor)...
Va ser un sopar tranquil on realment es va poder veure les ganes tremendes que tenien els presents per guanyar el Girona i poder fotre un viatge daquells que fan historia! com a minim aquests 7 queda clar que ho donaran tot el dimarts 13 de febrer en terres gironines!!!
Tot va acabar al Jamboree per variar amb les dances rituals daparellament i les consecutives arribades a casa fent zigazagues!!! Gran nit a pesar de tot...

Una de les baixes mes lamentables de la nit va ser la de Ermengol que ens va deixar tirats per un putu chocho, que trist i que baix esta caient aquest vella guardia, mare de deu! Per no fer encara no ha fet ni la cronica del ultim i increible sopar Cocodril!

Bueno sense mes i suposant que ja heu llegit el mail serios que he enviat, hem despedeixo afirmant una cosa que vaig dir a mitja nit i tot trompa pero que mantinc seriosament...
La mateixa nit del dia 13, penso pagar una puteta del Riviera al Man of the match votat per tot lequip despres de guanyar ok? nomes si es guanya! donc la meva paraula... aixo si, necessitare un seguit de cocos que ens hi acompanyin! qui sapunta???

Satan

P.D:la setmana que ve ens hi hem de deixar els collons (i ho dic en serio)

LA URL la torna a cagar

2006-12-28T20:17:00.000+01:00

Males noticies nois, el nostre estimat servei d’esports l’ha tornat a cagar.

Han ignorat unes demores que fa quatre anys que deuen al Comitè Nacional i de bones a primeres tots els equips esportius de la Universitat Ramon Llull romandran apartats de les competicions nacionals durant 2 anys previ pagament de les ridícules demores (3.200 euros) i una sanció econòmica encara per fixar a la pròxima junta del comitè disciplinari o algo així.

Rés nanos que aquest any lo més lluny que anirem és a Lloret.

Bones festes.

Cocos 22 - Vic 0. Ou yeah!

2006-12-24T19:49:00.000+01:00

Doncs si, els cocos su jugaven tot aquest dimecres passat a casa, a la ja mitica Taixonera!
Nomes ens valia guanyar per poder continuar dintre el torneig, una derrota ens hagues apartat de la competicio... els cocodrils van passar la proba!!!

A la primera linea sortien: Pablo, Garfu i Punto G; a la segona: Torre I i Arrebato; a la tercera: Tiger, Cornella i ; mig mele: gusiluz al seu costat amb el 10: Guifre, de centres: Dreams i Boyz. Als alas: Gallumbos i Chercoles; i de 15: el nostre estimat Coffe&Milk: Marti.

Sa de dir que la primera part va ser bastant fluixeta. Els cocos van sortir força adormits i el partit va estar molt igualat. La nostra maquina de matar Tiger repartia galetes a diestro i siniestro, mentre que els 3/4 semblava que no podien lligar cap jugada...
Els del Vic molt motivats van arribar a acorralarnos en mes duna jugada en la nostra vint i dos; i despres dun error del equip local lala del Vic ens va donar un ensurt interceptant una pilota en la seva 22 i fent casi assaig...

Aixi es va arribar a la mitja part, 0 a 0... Els nervis del Coach estaven a flor de pell... i un cop mes no ho va poder evitar, es va embolicar la orella per por a no perdrela i va sortir de 15... Alimanya arribant tard va passar a la tercera, i Loko al ala junt amb arrebato...

Els canvis es van fer notar i els cocos van sortir amb molta força, cosa que va fer que en menys de 5 minuts arribes el primer assaig despres duna gran jugada individual den Gusi que li va donar tot fet a en Tiger que un cop mes no perdia pistonada. 5 a 0!

Aixo va minbar les energies del Vic que poc a poc va anar perdent gas... Massimo Duti i Fraguel entraven per sentenciar el match just en el moment que Dreams en una jugada individual va aconseguir el 10 a 0 al marcador...
El cop mes dur que va rebre el Vic va ser la lesio del seu capita Maria que va rebre un placatge contundent del Tiger que li va soposar uns quants punts a la cella.

Aqui el partit es va fer totalment dels cocodrils, i van caure un parell dassatjos mes deixant el resultat final a 22 a 0....

Amb aquest resultat els Cocodrils saseguren passar a la seguent ronda on un cop mes su jugaran tot en un match... si es guanya el viatge es nostre! pero encara queda molt per fer i no ens ho posaran facil!

Destacar del partit la gran actuacio del nostre Gusiluz de 9, va dirigir de conya lekip i fins i tot va fer una marca jugant de pilier al acabar el partit... comença a tenir pancheta el nanu!

Man of the Match: Tiger

COCOS VS VIC

2006-12-18T19:20:00.000+01:00

Cocodrils! Aquest dimecres 20 a les 9.30h a la Taixonera tindra lloc un partit decisiu.
El match començara a les 11 en punt. Tot i aixi si tenim temps entrenarem una mica abans,ok?
Que no falti ni deu, aquest partit sa de guanyar si volem continuar amb lesperança de viatjar!

Fins dimecres my friends!

Altre tema: Sopar Nadal Cocos, aquest dijous 21 al mitic Wilson! La convocatoria sera a les 22h a la plaça Jaume I, ok? Les coques han confirmat totes, que deu ens ajudi. A veure si arriben a la discoteca...jujuju. Gran festa coca! si guanyem dimecres ja sera massa! que tampoc falti ni deu... yeeeeeeeeeees

Match Clau! Quin guanya pasa....

2006-12-11T18:55:00.000+01:00

Cocos! Com ja heu llegit el mail aquest dimecres 13 ens ho juguem tot. A les 10.30 a la Taixonera vull veure tots els Cocos per oferir un gran partit i endurnus la victoria que ens permetra continuar somiant amb Madrid,ok? No es pot perdre! No es pot o tot sen va a la merda!

A les 12h començara el partit, sera contra el Vic. A por ellos!

Satan

UPC vs URL. Partit inolvidable!

2006-11-25T22:36:00.000+01:00

Cocos! Aquest dimecres 22 ja es historia...
A les 13.30 saltaven al camp, com a Piliers: Pablo, Garfu and Tiger. A la segona linea: Miguel y Torre 1; una tercera linea de cine: Punky, Ian USA y Shark Sentis. De mitg mele: Cojon, seguit per un obertura magic: El Pilos. Com a centres, uns veterans del rugby universitari: Swet Dreams y Gusiluz. Els ales, la pareja porrera mitica: Arrebato y Chercoles. I darrera veientu tot molt negre: Marti!

El Mister patidor com ell sol i sabent el que ens jugavem de que mor dun infart, amb la seva carpeta taronja gay i calçat de rugby encara que va prometre que no jugaria... Satan!

La intensitat del partit es va fer notar, els cocos estaven molt motivats i la Upc no tenia intencio de posaro facil. Als 5 minuts una bona ostia entre dos cocos que volien matar "literalment" a un contrari van chocar de cap i Dreams va quedar noquejat! El pobre mister no sabia si truca a una ambulancia o directament al tanatori. Quin mal rollo Dreams, no me lo vuelvas a hacer eso!

En una contra de la Upc van deixar clar que ells tambe volien guanyar i van fer una gran marca despres duna progressio amb la delantera que demostrava que havien entrenat dur. Min. 20: 7 a 0. Pero la reaccio dels cocos no va trigar i poc despres el incomensurable Shark va aconseguir que els cocos poguessin empatar el match. 7 a 7.

Sa de dir que la delantera va treballar de collons, Punky anava a muerte y el americano o placaba tot. Les touches van sortir de coña, gran Torre I; si entrenessim ja seria la polla.
Amb aquest resultat vem anar a la mitja part. La tensio es notava!

Loko i Massimo van passar dales, i van entrar tambe el Cornella i lAlimanya. Valls va pasar de mitg mele, i lAxel va pasar de centre junt amb Boyz, un classic del st.cugat. No podiem fallar!

Tot i els canvis, la cosa no acabava de funcionar i en un cop de castig, els de la Upc es van adelantar deixant el marcador fins a 10 minuts del final a 10 a 7. El cor del mister no aguantaria massa.
En aquells moments es van poder veure grans jugades com la de Massimo Duti que recuperant un gran xut contrari va tirarse de cap contra la barrera defensiva. Quin home! Fraguel motivadissim com sempre va substituir aquest mentre dues xurris sel miraven a la grada...

Aixi que empassantse les seves propies paraules i enfundantse la camiseta dels cocos, un orgull identitari, Satan va saltar al camp passant de 15 i deixant al negre dala. Sembla que aquest canvi va donar una bocanada daire als cocos, que despres duna jugada satanica, el mitic Gusiluz va tirarse de cap pel tancat i va posar als cocos a 14 a 10...

A la propera jugada i despres duna errada de pase del obertura, en Boyz va interceptar la pilota i va marxar sol sota pals. 21 a 10! La Upc va intentar donar la volta al resultat, pero ja era tard, i els plactages dels cocodrils no cesaven. quina manera de defendre!

Quan larbitre va xiular el final, la bogeria cocodrila va esclatar. Victoria! El mitic Coco... drils va ser cridat com mai, i les fases ja es veien fins i tot mes aprop. Encara queda...

Per motius laborals no em vaig poder quedar al 3 temps, aixi que demano que algun testimoni expliqui que tal va anar i sobretot com es van portar els nostres novatos,ok?

Dilluns a entreno! Aquesta setmana la Ub! A por ellos!!!

Satan

I Match Cocodrils: Decisiu!

2006-11-19T17:29:00.000+01:00

Cocos! Aquest dimecres 22 a les 11.30 convocatoria a la MarBella,ok? El partit començara puntual a la 13.00h. Com ja sabeu es contra la UPC que aquest any estan mes forts que mai, potser que aquest partit ja decideixi qui va a las fases. S'ha de guanyar!
Ens veiem dimecres, ho hem de donar tot!
Dilluns entreno, no falteu!

Satan

Locura Cocodrila a Vic

2006-11-07T23:10:00.000+01:00

Cocos! In extremis i desesperadament aquest dijous tenim un amistos a Vic. Aixi que faig un escrit per reclutar una bona colla de cocodrils tarats per anar cap alla,ok? Les nostres estimades Coques tambe juguen aixi que necessitaran un bon public que les animi; es a dir nosaltres...

En ocasions com aquestes es on es demostra qui ho dona tot per aquest super equip. Per suposat despres a la nit cremarem Vic de mala manera.

Aqui tinc la llista de la panda que de moment sa apuntat:

1. Satan (Captain and Mister hasta que se demuestre lo contrario)
2. Punky (la vida no la tractat be)
3. Sweet Dreams (dessitjant repetir un striptease dels seus)
4. Chercol ( ningun coco baila mejor el hip hop que el)
5. Arrebato ( el magatzem del jamboree es la seva segona casa)
6. Motivao ( ..... )
7. Krusty (sino anem sun germa el mata)
8. Fraguel Millet ( Se piensa que en Vic va a follar!)
9. Cojon ( Nunca una apellido habia echo tanto daño)
10. Punto G ( todavia no sabe que le llaman asi)

Krazy?? Nanus! Falten 5 qui sapunta???

COCO DRILSSSS!!!

2006-11-03T17:39:00.000+01:00

Se'm presenta un dia dur, però és un d’aquells dies que un tot i la falta de son, la ressaca i la indisposició estomacal –allò del nesquik no és conill ni polles, puto Wilson!- un es sent gran, ple i feliç.

Ahir per la nit no vaig sortir a emborratxar-me amb la púrria habitual, no vaig anar a dormir tard per baralles amb alguna mossa; no! Ahir per la nit tot va tornar a començar. Ahir per la nit la meva vida va recobrar sentit. Ahir per la nit va ser el primer gran sopar dels COCOS!!!

Déu meu, i quin sopar! Quòrum total, més de vint cocos i coques amb ganes de guerra i sense cap pietat pels/per les novatos/es.

Com sempre forta representació de la “Vieja guárdia”: Lo capità Silfilis-Satan, Krusty-Koala Marco, Sobrassada “con cervicales” Toni i un servidor.

Les noies, dirigides per la seva incombustible Captain havien plantejat una estratègia baixa i rastrera per evitar que els valents cocos poguessin interactuar amb les novates, que, no fa falta dir-ho, son de bandera.

S’havien parapetat en una taula lateral obligant a tots els cocos a seure en contacte directe amb l’olor corporal d’altres cocos–sempre menys agradable que el d’una novata-. Sortosament, el nostre eficaç capità actuà expeditivament per solucionar aquest desajust.

Tot i així, un sector molt temptador de coques rosses va resistir-se a barrejar-se amb els nostres galants. Quina pena.

Sopar Wilson, que dir? apart de la comissió que es treu el nostre capità poques coses positives més en podem extreure, mil plates plenes de menjars misteriosos que els prenguis com els prenguis, sempre tenen el mateix gust i textura. Això si, l’alcohol no va faltar, les tres ampolles portades pels dirigents d’aquest gran equip, van propiciar la ràpida entrada en calor i la interactuació entre moltes persones desconegudes que no tardaren en presentar-se.

Destacar el “desparpajo” i “xuleria” del nostre ja candidat a coco de l’any Arrebato que no va afluixar en cap moment atrevint-se amb tot coco que se’l creués. S’està estudiant que pagui l’ampolla de rom ja que se la va pimplar tot solet. Això si, encara li falta molt per ni acostar-te a les dots dansaires del nostre mulato Martí que va donar tota una lliçó de balls tradicionals del Poble Nou.

El Punky com sempre, es va passar tot el sopar queixant-se i volent ser el centre d’atenció. A l’entrevista amb els seus pares ja hem pres unes decisions per evitar el seu comportament absorbent. Entre tots, escola i família intentarem que no segueixi abocant-se al fracàs total. Amb que arribi ser un simple paràsit social amb certa autonomia ja en tenim prou.

No ens podem oblidar d’en Massimo Dutti amb el seu pentinat impossible que amb la seva frescor habitual va assetjar a unes precioses donetes que compartien sala amb el nostre sopar.

No entenc rés, amb el nivellàs de coques que tenim i se’n va a buscar carn a una altre taula. Aquest va camí de ser un segon Rapitenc. Massimo o et comportes o t’haurem de castrar. Esperem que la seva madrina, la gran estrella de les coques, Sacris, faci d’aquest gigoló de cap de setmana un autèntic rugbyman i enfoqui aquest desajust hormonal en pura ràbia animal en el camp de rugbi.

Sigui com sigui, el saber estar d’alguns veterans com el Marco Lora (que va demostrar dots d’haver fet una bona immersió lingüística), en “22 kilos i bajando” loko (que es va marcar un moment quartet amb tres coquihippies de bellesa inqüestionable) i en Moti (que va donar lliçons de boxa “callejera” al més pur estil roky 5 amb en punky), van atenuar la immaduresa de les noves generacions que pugen amb tantes ganes de guerra que obliden la germanor, el carinyo i l’odi a la UB que marquen l’esperit coco, pensant que només fem sopars com excusa per tajar-nos i fer l’energumen.

Al crit de Ermen Dimissió, van començar les petites mostres de carinyo de la “vieja guárdia” cap al jovent i cap a les noves coques.

Uns bailoteos dels novatos, –que, responent a algunes preguntes, mai ho deixaran de ser fins que tinguem una remesa nova prou gran o fins que la “vieja guárdia” decideixi ascendir-los a la categoria de coco normal o simplement es cansi de fer-los novatades-, van marcar el punt de partença. Després d’un valent intent del punky de desafiar primer al capità i després al Krusty que s’esdevingué en tres Sant Hilari’s seguits pel pobre desvergonyit –que per molt que faci li costarà recuperar el carinyo de la “vieja guárdia” a qui ha traït-, es van iniciar la lectura de juraments.

La primera una Tarragonina que ha deixat clar que ella “antes muerta que sencilla”, va llegir el discurs sobre una cadira que donava moltes voltes al més pur estil Montilla demostrant unes dots de lectura en públic inigualables a l’hora que un equilibri fora del comú. Va escollir com a mentor, amo, padrí al nostre capità. Una que vol guanyar-se les altes esferes per esdevenir coca de l’any. Quan equivocada està. No sap qui mou realment els fils dels cocos.

La segona, una coca de portada de revista, amb molt saber estar i rigor va fer bona lectura -sòbria, correcta i ràpida- del jurament, escollint, com a padrí a en toni-sobrassada. Tota una mostra de valentia. Noies ja teniu pilier fixa sense cervicals de per vida. Toni, faràs d’ella una autèntica lluitadora dins i fora del camp. Una nova promesa a nascut.

La següent, una noia de qui puc dir poc apart de que em va mirar tres o quatre vegades malament durant el sopar. Fet que, si més no, demostra que es una noia amb classe que sap veure la immundícia disfressada del Món. Tot i així va escollir com a padrí al nostre tres quarts estrella Marco Lora (que no es “vieja guárdia” però ja té de carrer la categoria de veterà honoris causa). Escollir aquest padrí no demostra tanta classe, però jo em vaig prendre la meva petita venjança a les mirades obligant-los a fer un traspàs de fluids doble.

Un coco també va escollir padrina, després d’executar un discurs en català en un to i accent que no tenia rés a envejar als més grans tecnokillos de Cornellà. Buenu, que parlava com la nostra tecno-chola Elena, que, aquesta nit si, no va trencar cap cor. Està baixa de forma.

En Massimo amb bon criteri va escollir una veterana d’or i li va intentar posar algo més que el líquid sagrat a la boca; però la Sacris curtida de mil batejos no va deixar progressar els baixos intents del novato.

Per acabar –sí, seré subjectiu- va arribar el torn de la més gran de les coques, la millor, la més guapa, intel·ligent, sexy... la que segur serà coca de l’any. La meravellosa i genial Clara que va llegir el jurament amb una entonació angelical, com la millor de les mestres i va escollir com a padrí, (robant-me el cor i tornant-me a omplir de llum i alegria la vida), a un servidor.

Amb el vot de tots els meus fillols i algun borratxo més que enganyi per allà, aquesta noieta esdevindrà coca de l’any segur. Ho sento per les altres però no vau saber escollir bé. Estàveu mal assessorades.

Per acabar, remarcar el festival de vomitades de la nostra Tarragonina que s’ha de dir, es va portar com una autentica coca. Un bravo per ella, t’has guanyat el cor de la “vieja guárdia”.

La Txelly, per variar, també va voler tornar el sopar. Tots suposem que fou culpa del nostre estimat punky que va protagonitzar uns moments rollo titànic que foren tallats per una bona vomitada a sobre. La Txell sempre serà la més gran. Va donar al punky el que mereixia; el que tots li volíem fer. Així aprendrà a barrejar-se amb tauronets.

Conyes apart felicitar al punky i a l’Àxel per venir, tot i les amenaces del seu padrí. A mi sincerament em va arribar al cor. Ja torneu a ser fills meus. El segon, l’Àxel, té doble mèrit perquè es va passejar per ciutat vella al costat del nostre estimat gusiluz, arriscant-se a rebre una pallissa per ser confosos com la parella gay de l’any.

La meva nit va acabar portant al llit a la meva protegida i a la coca de l’any 2005-2006 ja que necessitaven descansar perquè aquesta nit a Girona tenen cita amb les barraques i han de demostrar al món el que pot una bona coca.

Van passar mil minihistòries més, jo només abrasava el meu entorn immediat del sopar. Aporteu detalls, fets i morbositats que se m’hagin escapat (he dormit 3 hores). I els valents que vau continuar, expliqueu com va acabar la nit, espero que fos una d’aquelles nits coques on tots i totes vau treure l’energumen que dueu dins.

Un petó per tots i totes i un d’especial per la meva Clara. Quina coca!!!

Afegit: perdoneu les possibles faltes d’expressió i ortografia però tinc molta pressa i no m’ho penso repassar que m’he enrrollat com una persiana i fa pal. Adéu.

Ermen

Correcció data del Sopar!

2006-10-31T11:36:00.000+01:00

A l'entreno d'ahir la nit i veient que a les Coques la data del sopar no els hi anava gens be varem decidir passar el sopar a aquest DIJOUS 2 de novembre a les 22.00h al mateix lloc, la plaça jaume I ok??? Elles si es fa aquest dia confirmen un 100% dassistencia, aixi que nomes fa falta que responguem nosaltres igual i anem tots!
Aquest sopar sera brutal!

COCO DRILS!!!!

SOPAR INICI TEMPORADA COCODRILS

2006-10-30T00:34:00.000+01:00

Cocos i Coques! Aquest divendres 3 de Novembre a les 21.30 a la plaça Jaume I, convocatoria cocodrila pel que ha de ser un gran sopar de germanor cocodril, ok?
Espero veureus a tots i totes i que sigui una gran farra fins el mati seguent.... Aquest any hem de donar-ho tot dins i fora del camp i hem de fer una gran pinya!

Fins divendres.... COCO.... DRILS!!!

Garfu! Volem la veritat!

2006-10-27T15:02:00.000+02:00

Nanus! Crec que els Cocos tenen dret a saber quins son els metodes del nostre apreciat Farmaciola Man o Garfu per aprimar-se i aconseguir aquest cuerpo serrano que te ara.
Aixi que obro aquest espai perque cada coco o coca doni la seva opinio sobre aquesta dieta legal o ilegal,ok?
No vull entrar en el look de metrosexual que ha adoptat ara, ni vull comentaris sobre la seva possible homosexualitat, cert es que les males llengues diuen que sel va veure fa pocs dies per la Metro agafat de la ma del Minga.... pero aixo es una altre historia.

Satan

Primer Entreno Cocos

2006-10-20T18:28:00.000+02:00

Aquest dilluns 23 a les 21.00h tot Coco queda combocat pel primer entrenament Cocodril de l'any a la Taixonera.
Després de l'entreno farem unes cervezetes per celebrar l'inici de la temporada.
Espero que ens veiem tots alla, abans i despres d'entreno!

Satan

Reunio Important Cocodrils

2006-10-17T01:34:00.000+02:00

Cocos! Aquest dimecres 18 octubre a les 14.00h reunio importantissima a la uni (blanquerna),ok?
Intenteu no faltar, aixo ja engega i hem de decidir temes importants, com dies dentreno i on fem la gira...
Ja he arribat del viatge infernal per les ameriques i tinc ganes de que comencem a fotreli canya al assunto. Aquest any per les meves pilotes que anem a Madrid...

Ens veiem dimecres! Important assistencia!

SATAN

2006-09-20T08:12:00.000+02:00

Nous fitxatges des del tercer món, mina pels equips modestos com el nostre.

Mireu quin segona m’ha trobat en Satan en plena selva amazònica. Per fi crec que podré retirar-me del rugby universitari.

Cal dir que ja l’hem matriculat a un curs de chapa i pintura a l’ESADE.

L’animal Benet ens mostra fotos de les seves peripècies australs seguint amb la seva campanya pro-cocos.

Jo com us vaig dir tinc un cos d’insomni i us he posat el meu millor perfil.

La Gina... no coment, una pena que se’ns hagi anat a la UB, aquest nou look la feia més perra que mai.

Apa, com havia promès, la segona entrega ja la teniu aquí. Bon rugby.

Ermen

Algunes fotos de les vacances

2006-09-12T08:04:00.000+02:00

Alguns de vosaltres m'heu fet arribar fotos de les vostres vacances.
Tots heu seguit a la perfecció el plàning físic que us vaig marcar per fer a l'estiu. Entrenaments específics per posicions específiques.
Ja us aniré penjant les fotos del que aneu tornant.
Destacar el nou supertalona Sobrassada.

Doneu senyals de vida, això ja engega

2006-08-31T17:02:00.000+02:00

La cúpula dels cocos està movent fils per engegar altre cop la màquina. De moment les noticies volen:

Hem parlat amb l’ambaixada de Bolívia i les negociacions amb els indis wakan de l’Amazones perquè alliberin al nostre capità rutllen força bé.

Un cop passada la prova de posar certa part del cos dintre d’un niu de formigues carnívores gegants els indígenes de la zona s’adonaren que no el bo d’en Satan no era una espècie de semidéu sinó un simple buscavides massa fumat.

Els promotors del creuer raynbow-steel, encara posen pegues a cedir-nos a en Moti i al Valls degut al gran èxit de l’espectacle Sirenes de l’Edèn, delícia del públic gay.

Sobre l’Àxel sembla ser que està bastant sensible ja que va trobar-se a la Devorah fent-s’ho amb un pigmeu a l’hotel de Waikiky on celebraven el seu aniversari de parella. Si podeu, truqueu-lo i animeu-lo que s’ha tancat en si mateix i fa setmanes que no surt de la seva habitació.

El loko i el garfu segueixen al calabós de la comissaria de la policia local de Sant Antoni (Eivissa) per un petit altercat que esdevingué en una batalla campal entre 700 persones. I tot per unes rules. Com està el món!!!

En sobrassada toni, ja ha tornat del Tibet on li han reconstruït l’esquena amb tècniques mil·lenàries, al Punky se l’ha vist demanant dos euros per pillar un tren de tornada a casa, en Rapi està enamorat, el problema és que no sap de qui, en Krusty s’ha rapat al zero i ha patit una insolació jugant a padel amb l’Arrebato que segueix un tractament de depilació làser de les aixelles ja que ni ell mateix suportava la seva olor corporal.

Altres cocos segueixen totalment desapareguts, el novato de l’any des que va rebre el prestigiós premi no ha tornat a donar senyals de vida, rumors el situen en un xirignuito de Cabo Verde amb un amo anomenat Castrinyo que es molt, molt, molt pròxim amb ell. Aquest ja no tornarà a caminar de peu.

Afegiu les noticies que tingueu dels cocos i coques, d’aquestes últimes puc dir poca cosa ja que tinc poca informació arrel de la denuncia per acosament que em van plantar; només les trucava 70 vegades al dia, estic molt sol :-(

Jo apart del meu cos d’insomni esculpit amb suor i esforç poc us puc oferir. D’anècdotes, apart d’allò de la nata i les 67 sueques ha estat un estiu tranquil·let.

Poseu palla que això està molt mort.

Ermen

Bon Estiu Cocos i Coques!!!

2006-07-04T13:02:00.000+02:00

Nanus! Aquest dijous el Captain Satan comença un altre dels seus viatges sonats...
No hi hagut temps d'una despedida pero la veritat es que tampoc fa falta, aquests ultims dies ens hem vist molt i ja hem fet les nostres festetes! Ja se que em dessitjeu el millor...

Espero que passeu un estiu de collons i que us motiveu de puta mare per començar la propera temporada a tope! Aquest proper any hem de fer grans coses i viatges!
Vull una unio Cocodrila al maxim, aquest any ja el valoro de collonut! ok?
Coques ho heu fotut de puta mare! Felicitats!

Cuideuvus molt i no oblideu el que ens uneix.... el Rugby!

Un petonas

Seven platja L'Ametlla de Mar

2006-06-29T10:23:00.000+02:00

Cocos el 8 de juliol hi ha el torneig de rugby platja a l'ametlla de mar, on podem participar tan el masculi com el femeni.
La veritat que es un torneig molt atractiu. On jo he participat juntament amb la calanya i tots els anys ens ho hem pasat de muerte!!
El torneig comença sobre les 11 del mati i pot durar per als mes festers fins les altes hores de la matinada.
L'ametlla de mar es caracteritza per tenir les noies mes makes de les terres de l'ebre. Sobre el tema dels nois; cokes nomes heu de tenir ulls per als cocos!!!je jjeej. No en serio hi haura molt de caxondeo. Si hi ha gent interessada podem inscriure l'ekip, sino pues no passa res. Si algu vol anar jo estare alli fent unes birres al xiringuito.

Els ke esteu interessats tan nois com noies m'ho feu saber!
RAPI

Ja està tot a punt

2006-06-19T16:40:00.000+02:00

Dijous 22 de Juny a les 22 a la parada de metro Jaume I de la línea 4 (groga) (Plaça Jaume I)

Dia difícil amb una dura ressaca. Primera festa amb cocos. Millor dit, coques, de la qual no recordo rés. Mirant el mòbil... vaig trucar a molta gent. Déu meu, m’estic abocant altre cop a la mala vida. Acabaré tan malament com el capità.

La part positiva es que tot i la taja no vaig trucar a la ex com faig en aquests casos quan perdo el control.

Demano disculpes a tothom a qui pogués ferir la sensibilitat o agredir verbalment. Si és el cas. Sincerament només recordo haver pres una cerveseta al dinar i una altre, i una altre i una altre i a partir d’aquí les coses son borroses. Era el meu aniversari!!!

Gina, on et vas posar. Vas desaparèixer al més pur estil moti.

Buenu, tot i aquesta punxada que m’apreta el cap, afronto aquesta setmana amb una gran alegria perquè dijous és el nostre gran sopar. Cocos, estigueu on estigueu, teniu que venir.

Ens serviran en el mític Wilson les cambreres del Hooters que el moti s’ha encarregat de portar des dels EEUU només per aquesta ocasió. Quin pallo!!!

Hi haurà entrega de premis, gimcana, discurs del capi, titelles, xocolata... i pels novatos... molta, molta canya. Serà gran!!!

Tots els novatos han de portar botes d’aigua, cangur, un necesser amb raspall i pasta de dents, sabó de mans, tirites... sac de dormir, xancles...

Se me’n va!!! No, en serio, només heu de portar moltes ganes de gresca i l’estómac preparat per rebre tequila a cantiduvi. El preu del sopar rondarà els 20 euros;15 euros avall o 15 amunt. Je, je. M’he de pagar l’hipoteca.

Ja han confirmat quasi totes les coques i els cocos sembla que també tindran una bona representació, però seria genial que hi fóssim tots així que ja esteu anant a córrer i al gimnàs tota la setmana per compensar els excessos als que ens obligarem aquest dijous.

Visca els cocos!!!

Ermen

Dos cocos van a la Catalana.

2006-06-15T17:02:00.000+02:00

Si nois, no un, sinó dos cocos lluitaran pels colors de la nostra terra en un partit internacional contra la potent selecció del País Basc.

Animem a tots els cocos i coques a anar diumenge al camp de rugbi del R.C. Cornellà a animar a aquests dos enxufats.

El partit començarà a les 12 però us aconsellem d’anar una estoneta abans perquè serà tota una festa del rugbi. Per descomptat que l’entrada serà de franc.

Aquí els podem observar durant els entrenaments d'aquesta setmana.

SOPAR COCODRILS 22.06.2006

2006-06-12T10:50:00.000+02:00

Buenos Cocos i coques! El dijous 22 de juny al restaurant mitic dominicà Wilson, tindra lloc el primer sopar de la historia de final de temporada amb el masculi i el femeni dels Cocodrils Rugby Team!
Com no fa falta que digui, hem de ser-hi tots i l'hem de liar ben grossa perque per alguna cosa som el millor equip de rugby universitari del mon. El sopar seran uns 20 euros, amb cerveza inclosa i dos cubatas al acaba el sopar; un bon preu!
Com us podeu imaginar hi hauran sorpreses, amenitzades pel tarat del Ermen. Despres del sopar anirem a fer copes i espero que acabem tots de matinada a la platja,ok?
Seria interessant que al final daquesta setmana sabessim ja el numero exacte de gent que vindra. Marta Captain, encarregat de preguntarli a les femines, ok? La rossa del Valls ho fara amb els mascles.
Apa una abrasada, ens veiem el 22 en el que sera el millor sopar de la historia!

SATAN 666

Per si us aborriu

2006-06-09T20:53:00.001+02:00

Aquí podeu veure una foto que vaig fer de la lluita entre el Punky (calçons blancs) i el Satan (calçons blaus. Tot Un esdeveniment.

Obro la secció xorrades. Enganxeu totes les mogudes que troveu a internet a aquest fil.

http://www.youtube.com/watch?v=0XxI-hvPRRA

http://www.youtube.com/watch?v=kNVZAlhqlnA&search=doblaje%20gitano

http://www.youtube.com/watch?v=u9lz4k9XvUo&search=i%20wanna%20be%20sedated

http://www.youtube.com/watch?v=Ho3u9dInkaQ&search=rugby%20music

Crònica d'unes nits boges

2006-06-06T16:49:00.000+02:00

Els cocos estan esdevenint alguna cosa més que un simple grup de tarats i tarades units pels seu amor al rugbi i als viatges alcohòlics pagats per la uni..

Els cocos van camí de convertir-se en una autèntica colla d’amics. Si no hi hagué prou dimecres amb la tancada que la vella guàrdia li va fer al novatillo més indisciplinat de l’any per unir a aquests joves i fer-los sentir les grandeses viscudes en un proper passat; aquests decidiren completar la setmana amb: no una, ni dues, sinó tres trobades més!!! Quatre cops en una setmana i sense mals rotllos!!! Això ni amb una novia!!!

Com seguir? O millor dit, com començar?

Dues nits donen molt de suc i mereixen una crònica exhaustiva que sumergegi als que hi van ser en el daurat record de les grans nits i cali fort als qui van fallar perquè s’ho pensin dues vegades abans de no acudir a la crida d’un coco amb ganes de marxa.

Després de la duresa alcohòlica de dimecres, molts cocos decidiren fer un pensament i encarrilar la seva vida cap a la santedat i la bondat saludable. Personalment ja estava fent tràmits per ingressar al Monestir benedictí de Poblet i recollir-me a la oració i preparació de carquinyolis.

Però sorgí la infecció, el virus, l’espurna que ens apartà d’aquest místic camí i ens va fer caure de quatre potes al vici i desgast de les nits coques.

El liant fou en “Cara bonita Àxel” que després de llegir la crònica del dimecres, cita a la que no va acudir perquè tenia un examen, (us ho podeu creure? L’examen el tenia a les 8 del dijous i sabent que el Jamboree tanca a les 6 no va venir; com diria el Punky: faldilletes), decidí trucar als seu padrí de la vella guàrdia i pidolar una altre trobada coca.

Personalment no podia carregar amb la culpa de fallar a l’Àxel així que vaig procedir a engatusar als boni aconseguint un fòrum rècord en quedades extraoficials.

Al voltant de la taula del luxós local que van escollir (Grouchos), a l’estil primària, nens a una banda, nenes a l’altre, es trobaven una selecció de personatges difícil d’imaginar fins i tot per les ments més brillants i desquiciades de la història dels àcids.

Els compareixents: Cotorra, Marco, La Capi, Cara bonita, Satan, Pelo loco Elena, Morbogina, la companya de pis portuguesa de la Capi, Converse i el de sempre, jo.

Després de pagar una ronda, que quasi ningú em va tornar –em pensava q l’únic gorrón era el punky- la cervesa va anar corrent i les converses i el clima també van ascendir cap a un estat ideal per afrontar, per variar una miqueta, un Jamboriee.

Destacar les poques habilitats comunicatives del nostre publicista que es mantingué sempre en un segon plànol mentre Lo Capi feia estralls entre les files de les coques. Estarem parlant d’un altre come-coques... el temps ens ho dirà. S’ha de dir que té una capacitat d’aguant i un autocontrol lloables.

Al Jamboriee les coses ja van degenerar banyades en alcohol. Les coques s’havien de treure els homes de sobre, cal dir que tenim unes coques de bandera.

Alguns d’aquest homes, m’entristeix dir-ho, eren cocos. Ja se sap, els còctels especials d’en Satan a vegades ens porten a fer coses baixes i vergonyoses com tirar la canya a destre i sinistre a les nostres princeses.

Poc més puc afegir, a les 3:45 vaig abandonar el vaixell sent incapaç de trobar, per acomiadar-me a un coco i una coca. Què curiós.

Al taxi vaig gaudir de la millor companyia que coco i home poden somiar. Realment soc un tio amb sort.

Unes hores més tard...

després de tres hores de missa (era diumenge), vaig trucar al capità per recalar informacions sucoses sobre els esdeveniments de la nit. Al adonar-me de que parlava amb una paret no vaig tenir més remei que caure a les coaccions que l’Àxel i el Koala m’havien fet a les 3 del mati: “eis que el Satan curra i demà ho hem de repetir a muerte... tio, ja sabem que has d’empalmar però demà a muerte...”.

Al despertar-me de la becaina, vaig començar la cadena d’engatussaments. Remarcar la promesa de 30 sueques catxondes que li vaig fer al Punky.

Sorpresa la meva al arribar a canaletes i per variar trobar-me totalment sol i abandonat. El pa de cada dia.

Al poc arribaren el Moti i la Elena. És a dir que traient al Moti estava amb immillorable companyia.

Després de 20 minuts passant fred vam decidir anar al bar que s’està perfilant com teloner del Jamboriee en les nits boges dels cocos: el Grouchos. Al poc –era la una; havíem quedat a les dotze) rebérem les trucades d’en Cotrorra i el Marco que poc després se’ns uniren. Al poc va aparèixer el Punky que va fer una cara digne d’emmarcar al veure que havia estat totalment enganyat de nou.

Això desbordà la seva ira que enfocà com sempre cap al seu estimat capità. Destacar la seva particular manera de relatar la nit del dimecres.

Al rebre una trucada del capità dient que aquesta nit no podia fer costat als cocos per la seva manca d’amor i entusiasme cap a la causa, els cocos reunits van explotar.

Quatre birres més tard, ja convençuts de que la Gina i l’Àxel no apareixerien ja que s’havien perdut de camí. Van decidir marxar.

Amb dos coronites mangades a l’estil Màlaga pel nostre Sobrassada Tony vam començar a discutir on anar al mig del carrer i la cosa perillava. Els cocos estaven desemparats i a punt de desperdigar-se. Jo realment vaig sentir autèntic terror, el somni d’uns cocos units es trencava. Però... va aparèixer com caigut del cel en el moment més fatídic el nostre capità amb el seu millor somriure satisfet de l’engany que ens havia colat i de l’alegria que despertà entre les nostres files. Ja sabem que és un megalòman que necessita de l’estimació de les masses.

Per primer cop des que soc coco vam fer una cosa diferent i especial: vam anar al Jamborie.

De camí el Moti va fer l’únic amago que li ha sortit a la vida i ens va donar “esquinazo” sense ni que ens adonéssim. Jo ho vaig notar perquè, el nostre motivat, al més pur estil Punky, havia anat de gorra tota la nit i al passar davant d’un caixer vaig dir: “mira Moti, ara pots... Moti? Moti? Algú sap on està el Moti?...”.

A la disco en Marco intentava rememorar la nit de dimecres engatusant a un punky que ja apressa la novatada no es va deixar enganyar. Altres trucàvem a la Morbosa dient-li: va-Gina vine, va-Gina, no ens deixis tirats; per resposta: pip, pip, pip. Més tard vam saber que es va perdre per la nit.

L’Elena, única coca, va deixar el pavelló ben alt. “Mucha coca en ese cuerpo. Perdó, cuerpazo”.

Alcòhol, Hip-hop, rugbi... que més dir d’un Jamboriee amb els cocos?

Ja esgotat totalment vaig decidir acomiadar-me dels nois i noia i vaig abandonar el citat antre de perdició.

A la sortida em va atrapar el punky amb cara d’espant. Algú sembla ser que havia atemptat contra la seva intimitat.

Antològic el viatge amb moto totalment embriagat a les esquenes d’un element allà on els hi hagi. Encara em sorprenc d’estar viu.

Increïble la mansió Punky on vaig gaudir d’un frankfurt amb formatge a la seva pell degustat sobre un teclat ja acostumat a les escomeses del kechup i la mostassa tot veien imatges d’algú molt especial.

Per espacial la trucada que va rebre el punky a les 6 del mati. No puc dir més.

Poc després m’endinsava, ja a casa en un somni profund per despertar al dia següent amb un neguit al cos. Si nois, era enyorança. Necessitava més cocos, més aventures, més diversió.

La Gina pel messenger em va animar a repetir per tercer dia consecutiu. La convocatòria fou més d’hora i amb menys expectatives destroyers.

No em va costar enganyar, per variar, al punky que encara que no ho vulgui admetre no es pot imaginar com era la seva vida abans de que els cocos es creuessin en el seu camí.

Satan... que dir? ell sap que encara que s’ho proposi no em pot fallar.

Aquests quatre planificarem a l’ovella negra el sopar de fi de temporada que per cert serà el dijous 22. apunteu-ho a la vostra agenda. A la majoria, com que sou analfabets, ja us trucarem o algo.

També vam decidir on farem la gira, el merchandising, el divorci d’una companya d’equip i altres assumptes importants massa tediosos per transcriure al blog.

En poques paraules, l’objectiu era emborratxar al punky, que si més no de voler marxar enseguida va passar a sopar amb nosaltres –satan s’havia pirat a treballar- i a fer una visita fugaç al Jamboriee on ha decidit que anirà cada dilluns.

L’únic problema remarcable fou com prendre dos chiclets tres persones. Encara no entenc perquè vam optar per la solució més morbosa.

Destacar ho guapa que estava la gina i ho tirats que anaven el Satan i el Punky.

Per acabar vull dir unes paraules en record al nostre estimat Loko, que mai m’havia fallat, però després del festival Garfu sembla ser que el pobre no podrà tornar a fer vida normal mai més. Una llàstima; sempre havia estat un dels grans.

Sento la tardança i la baixa qualitat de la crònica però havia de ser sincret. Estem en un blog no en una novel·la.

Les fotos més endavant. Conformeu-vos amb els vídeos.

Ermen.

Remember

2006-06-03T13:40:00.000+02:00

Cocos! Crec que ara que estem mes units que mai... sobretot fora del camp!
Una bona imatge Remember del 2003, any de la creació del millor equip de rugby, pot tocar-nos l'anima i fer saltar alguna llagrima...
Quin equip que va anar a Malaga... quins viatges! Per lamor de cristu... Gira Cocos ya! o anem de fases lany que ve, pero necesito vidilla!

D'esquerra a dreta (dalt): Parra, Subnor,Raul,Loco Belga,Marc(obertura), Bernabeu, Xiscu, Mestres, Gigolo
A baix: Cotorra, Benet, Rapi (captain), Buxarrais, Krusty
A terra: Satan

Apa!disfruteula... en tinc moltes mes! Per cert, Xisco millor mig mele dels cocos hasta dia de hoy!

Rugbi Platja

2006-06-02T20:36:00.000+02:00

Ey nanos i nanes, s’acosta l’estiu i la caloreta apreta. Hem acabat totes les competicions i... crec que parlo en boca de molts cocos i coques; no ve de gust acabar la temporada i adéu molt bones fins l’any que ve a la merda del camp de la UB.

Dons mireu tenim la possibilitat de seguir disfrutant-nos mútuament i seguir gaudint d’aquest esport que tant enganxats ens té. Tenim a la vista el circuit català de rugbi platja.

Mai m’atreviria a dir-vos que afrontéssim tot el circuit. Son masses caps de setmana i acabaríem farts del rugbi; però podríem al menys apuntar-nos a un torneig, sigui el que sigui, -què us sembla el d’Alella? (27 de juliol)-, i passarnos-ho d’allò més bé i el més important podríem veure les coques en biquini.

Obro aquesta noticia perquè em digueu qui estaria disposat/da a venir a passar un dia de platja i rugbi. Confirmeu assistència i després farem comptes. Com a mínim crec que tindríem que ser 10 coques i 10 cocos.

Les coques ja han demostrat que son les millors sobre l’herba i el fang acimentat (camp de la UB). Ara els toca demostrar la seva classe i perícia sobre la sorra.

Els cocos... buenu, què millor que fer-se uns porrets a l’ombra d’un parasol mentre engolim cervesa rere cervesa?

No us preocupeu per rés, jo ja m’encarregaria dels aspectes logístics, és a dir, les neveretes i bosses de congelats plagades de birres i la inscripció. Vinga animeu-vos que pot ser molt divertit i les coques poden, fijo, guanyar un altre títol per les nostres vitrines.

Ermen

La vieja guardia tomba a un novatillo

2006-06-01T13:41:00.000+02:00

Ahir al vespre, un servidor, que es sentia deprimit –síndrome d’abstinència alcohòlica-, va quedar amb un novatillo al centre de la ciutat per il·luminar-lo amb les seves proeses de joventut.

Després d’unes birres ens vam trobar amb la cream de la cream de la veterania coca: Lo Capi (Satan), Australian Koala (Krusty), Mil parrillas Loko i Sin Cervicales Sobrassada (Tony).

El novatillo no podia ser altre que el pilota del Punky que intenta fer punts per guanyar el trofeu de novato de l’any. Però gorrejant birres tota la nit s’allunya a passos agegantats del seu objectiu. “...només tinc tres euros, pagueu-me birres”.

Després d’un amago d’Ovella Negra, on com sempre no hi havia lloc, vam acabar al bareto d’una parella de brasilers que ens van servir tota la birra que un coco pot consumir.

Després d’unes rondes ràpides amb converses de coco: les glòries del passat, el fracàs de la carrera del capità i sobre tot de coques (podríem dir que era el monotema); aquests valents es decidiren a llançar-se als perills de la nit alcohòlica de la nostra ciutat.

Mentre discutien on anar –encara que tots sabien, menys Satan, que aniríen al Jamboree- van procedir a castigar una mica al novatillo que, envalentint per les birres, havia faltat al respecte, greument i repetides vegades, al capità. Uns quants “puños pesados” no van fer més que treure-li la seva vena bullera i vam tenir “Punky pa rato”. Destacar la baralla callegera amb cops de casc inclosos al mig de la rambla entre el Capità i el novato. Una imatge lamentable.

Per lamentable la imatge del Punky aguantat a una palmera pel Tonny després d’un parell de “...menganito ya esta aquí.... con la copa la copa...” en el Jamboree. Completament tombat, anava fent esses per la Plaça Real mentre trucava al seu advocat per prendre mesures legals contra l’intent d’enverinament del que havia estat víctima per part de Satan.

Aquest per la seva part va abandonar els cocos per anar a la caça d’una rossa que, segons paraules seves, estava de molt bon veure. Loko que de beure en sap molt també estava ansiós per seguir la juerga junt amb el seu còmplice Tonny que estant de baixa indefinida no es va fer molt de suplicar.

Per tant el krusti i un servidor ens vam endur al novatillo fins a un taxi i després de acomiadar-nos del nostre Koalet, vaig acompanyar-lo fins deixar-lo en immillorables mans.

Una altre gran nit dels cocos. Només van faltar coques o si més no el toc femení que sempre ens aporta el nostre Valls.

Ermen

Rocío Jurado

2006-06-01T13:38:00.000+02:00

Tots els cocos entristits per aquesta amarga notícia volem fer el cor fort i donar tot el nostre suport a la seva família. Sempre ens quedarà la seva música i el seu art que mai oblidarem i sempre seran per nosaltres objecte de devoció.

Festival Maquinero

2006-06-01T13:35:00.000+02:00

Convocats tots el maquineros, nens, bacaleros i purria similar aquest divendres al més gran festival tecnotrònic de la història. El grandíssim aniversari del Garfu.
Per més informació contactar amb el nostre public relations Loko Álvaro.

El dia després... Cocodrils Cup 06!!!

2006-05-26T21:13:00.000+02:00

Bueno cocos i coques! Obro aquesta noticia per saber la opinio de tots/es sobre el que va succeir ahir a la Cocodrils Cup i despres a la night! ok? La nit va ser brutal, amb una asistencia cocodrila que feia por, durant el torneig es van arribar a reunir 35 cocodrils/es!!!Tot un exit!
Vull agrair personalment, a un home que a passat una mica desapercebut pero que es el que ho ha mogut tot. Merci Motivao per tot! Ets gran, sonat pero gran!
Felicitar també a les Coques que van guanyar el torneig!
Espero que abans de l'estiu i despres d'examens ens reunir per preparar l'any vinent i per fer una altre festeta! Els novatos aquest any han pujat molt forts! El man of the Night d'ahir va ser un projecte de Coco que aspira a poder ser vieja gloria algun dia... El Utillero! L'Ermen ha pagat la fiança desde Potiers i aquesta tarda ja el treuen de la comisaria...

COCO DRILS!!!!!!!!!!!!!!!

Orgullós de ser coco

2006-05-25T19:57:00.000+02:00

Cocos, d'aquí a deu minuts em recullen q vaig a Potiers a jugar una merda de torneig d’alcohòlics. Hi he d’anar perquè m’havia compromès amb una gent i ja sabeu lo chungo que es trobar-se amb el papelón de ser només 10 en un torneig.

Avui m’he sentit orgullós de ser coco. Tots us ho heu currat a muerte. Quina festassa. I la que us pegareu a la nit, mamons, serà, fijo, d’antologia. Quina enveja. Compte amb els rollets intercocodrals que després hi haurà marro.

Nois compteu amb mi pel que sigui quan sigui; inclòs us porto l’avia al metge si cal. Us estimo.

Coques, estic completa i obsessivament enamorat de totes i cadascuna de vosaltres. Sou les millor tant dins com fora del camp. Soc el vostre esclau i servidor.

Ermen

COCODRULU CUP 06

2006-05-23T13:30:00.000+02:00

Nanus! Aquest dijous a les 10 del mati comença la Cocodrulu Cup 06...
El dimecres a les 16.00 a la Mar Bella començarem a montar carpes i barres, aixi que tot coco/a que vulgui venir ajudar serà ben rebut.
Pel dijous els cocodrils/es quedarem mes d'hora cap a les 8 per acabar de montar i preparaho tot perque estigui llest a l'hora. ok?
Espero veureus a tots aquest dijous, es la nostra festa i no pot fallar ningu. Si es un exit, podrem fer la gira aquest any mateix, val la pena esforçar-s'hi no?
Ens veiem dijous!!! i dimecres (qui pugui)

COCO......... DRILS!!!

Man of the match

2006-05-21T16:28:00.000+02:00

Despres de varies hores de discusio, el comite Cocodril ha decidit que pel seu esperit i pel seu joc ofert durant els partits, el Man of the Match de la Cafetera Cup 06 es .....

Punky!!!

Aqui el tenim relaxantse entre partit i partit, aixo es un coco, aixo es un home fet i dret. Obtindra el titol de Novato del Any??? Ja ho veurem!

Lo dieron todo!

2006-05-21T16:21:00.000+02:00

Equip Cocodril Cafetera Cup 2006

Merescut tercer lloc

2006-05-19T22:30:00.000+02:00

Si nois, per tercera vegada a aquesta temporada la majoria dels cocos van fallar. Els de sempre van estar al peu del canó defensant els colors i l’esperit d’aquest abans gran equip amb un esperit i filosofia especials.

La imatge deplorable: 10 cocos que obligaren a l’organització de la cafetera (Els Garrins de Vic) a demorar l’inici de la competició pel seu exagerat retràs (1 hora i mitja).

Aquest retràs fou causat per la intensa sessió de trucades als diferents membres de l’equip que no acudiren a la cita prevista a les 10 del matí a la FPCEE Blanquerna.

Uns resacosos pel puto futbol, altres malferits per altercats amb els mossos, alguns caradures i molts atrapats per les seves obligacions laborals i/o pedagògiques. En definitiva: un quadre. I això que coneixem la data des d’abans de Nadal.

Si, en aquests comentaris hi ha reflexat el ressentiment del valents que foren a veure la grandíssima actuació d’unes coques que son un orgull per tots nosaltres i un veritable espectacles sobre l’herba.: quines fintes, quins placatges, quins recolzaments, quines cames... ups... nois, un luxe pel món del rugby. Paraula. Diuen que la Gina va mostrar els pits, jo no ho vaig veure!!! L

Sigui com sigui aquests valents, es feren amb unes birres per agafar coratge i iniciaren el viatge cap a l’interior amb tota la confiança que, aquest any si, la cafetera desitjada seria seva.

Amb la seva particular habilitat social els cocos pidolaren 5 jugadors sorgits de sota les pedres per defensar uns colors que molts dels grans pagarien per lluir. El seu paper i la seva actuació va ser de 10. Es deixaren la pell al camp com ningú i per un dia esdevingueren cocos de ple dret. Quins tius!!! Paraula que si es deixen me’ls fitxo pel Cornellà.

La resta: Moti, Miquel, Fernando, Satan, Goldmember, Punky, Juan Carlos, Pedro, aquell ala que no em surt el nom ara mateix i un servidor.

Els jugadors van distribuir-se a l’alineació de la forma més coherent possible atenent a les circumstàncies. Molts jugadors per raons de necessitat i seguretat es sacrificaren en posicions poc vistoses allunyades del potencial que podrien oferir en la seva demarcació habitual. Això debilità el potencial de l’equip però fou imposat per les circumstàncies.

El primer matx va ser un tu a tu contra un INEF Barcelona reforçat per “estrelles” –per no dir estrellats- invitades (s’està perdent l’esperit de la cafetera).

Al finalitzar els primers 30 minuts el marcador mostrava un igualat 12 a 12 després d’una gran igualtat tant en joc obert com en fases estàtiques. A la segona part el Ossos van imposar-se gràcies a la seva llarga banqueta que els va permetre mantenir un ritme físic més elevat. El resultat final fou un 22 a 12 pels de l’INEF. Els cocos & company van fer un partit 10 on tots i cadascun d’ells es va deixar la pell. Literalment, quin camp més dur nois, un mal estat només superables per la catedral del rugby universitari: Les Pistes Universitàries de l’UB.

El segon matx va iniciar-se quan els cocos encara vibraven per l’eufòria de veure jugar a la marea verda que son les nostres heroïnes; quines màquines de crear joc. Si senyor, un equipàs.

Hem de recordar que tot i ser cafeteros els cocos no es caracteritzen pel seu elevat estat de forma i sense haver descansat gaire es trobaren enfrontats a uns garrins molt motivats i lluitadors. El partit esdevingué en un xoc de trens amb un joc molt travat, poc dinàmic on les fases estàtiques es repetien una vegada i una altre. El nostre capità –Satan- ens va avançar amb una jugada d’aquelles que només ell i algun barbàrian saben fer, doblegant el cos una vegada i una altre, fintant i fintant fins a trobar-se sota pals i plantar amb la classe dels grans sense catar herba. Els Garrins, com el seu nom indica seguiren amb el seu joc brut i enrevessat, lluitant –molts cops fora del reglament- cada pilota i pam de camp. Així donaren la volta al marcador posant als cocos en un perillós 14-7.

La il·limitada banqueta Garrina els permetia seguir amb aquesta pressió agobiant. Tot i així els nostres valents tragueren l’orgull que duen dins i en Marius (gran fitxatge) a passada del nostre obertura trencà la resistència garrina aconseguint un espectacular assaig.

Amb el marcador igualat a 14 l’àrbitre pità un parell de cops de càstig a prop de la línia de marca coca acorralant als ja físicament desinflats cocos. Després d’un parell de placatges in extremis, un cop de càstig del vic fou interpretat com una meleè per aquests que esdevingué assaig a l’ala després d’una gran sortida del seu 8.

Quedaven dos minuts, glòria o morir. Després d’una astuta sortida de mig camp, Satan es disposa a salvar l’honor amb una jugada individual. Tenia recolzament a ambdues bandes i decidí confiar novament amb el tren-Marius que demostrava una entrega excepcional. La passada fou tallada per un garrí fent un clamorós avant. A tots els reglaments això s’entén com a cop de càstig però al agafar la pilota tallada al vol l’àrbitre ho interpretà com una pilota tallada correctament. Aquí morí l’empat dels cocodrils i convertí el dia de la cafetera en una altre gran desfeta: 19-14 pels garrins. Ha estat una temporada dura en quant als resultats però hi ha molta empenta i talent.

Felicitar, tot i les crítiques puntuals als dos àrbitres que van pitar amb molta professionalitat i a un gran nivell (ojalà a categories federades tinguéssim àrbitres d’aquests).

Felicitar també als Garrins per la seva gran organització, paciència amb nosaltres i bon fer. Quins bocates més bons, embotit de la terra nois, rés de chopet i mortadel·la del popeye. La cervesa mai va faltar i la jornada va ser molt divertida.

Pel que fa als cocos destacar l’empenta i esperit d’en Fernando que sent aquest el seu segon partit va deixar clar l’esperit que té deixant-se la pell al camp, empenyent sempre als seus companys endavant i castigant les costelles dels rivals amb placatages que ni en el Super XIV. Per l’altre cantó destaca el Punky que impregnava l’ambient amb la seva negativitat que va pujar a quotes insuportables quan va pirar la seva princeseta.

En resum un gran dia pel rugby i un toc d’atenció pels cocos. Nens o ens posem les piles o perdrem el millor que ens ha passat a la vida. Qui em falli el dia 25 que busqui la millor excusa de la història o que no em torni a parlar mai més. He dit.
Ermen

Primer Gran Sopar de retrobament

2006-05-15T19:55:00.000+02:00

Amb retard però aquí teniu la crònica del Gran Sopar de retrobament dels Cocos.

Les velles glòries van gaudir d’una notable representació amb algun dels seus puntals històrics (quatre dels fundadors de l’equip estaven allà amb ganes de transmetre el seu saber a les joves promeses).

Pel que fa al sí actual de l’equip la representació va ser ínfima, algun veteranillo que no pot entendre un divendres sense anar al Chino de Rosselló i de les joves promeses... ni un míser representant. Ja ens va dir Gold-member que ens tenien por als veterans. Moltes llegendes deuen haver arribat a les seves orelles però aquest divendres amb l’engany de que venen les coques (q venen) més d’un apareixerà i caurà a les mans de la veterania coca. Jajajajjaja (riure paranoic-terrorífic).

El sopar fou tranquil, un constant ey Lao porta 4 chiveques, “solo dos”!!! Es va parlar dels vells temps, dels viatges mítics, del tractament de malalties veneres lleus i tot allò que es parla entre cocos ja envellits i assentats. En Rapi va tenir un brot de relacions publiques amb una tal Laura de 13 anys però tot va quedar en un susto. Moti va posar problemes amb el menú, la beguda, etc. S’estava preparant per l’espectacular torneig de “pulsos” entre borratxos avorrits (jo no ho feia des dels 11 anys o així, ay aquest Moti...). El resultat clar, Moti humiliat per uns quants cocos i un discurs d’excuses poc creïbles assetjant-nos tota la nit. La última... tinc colze de tennista per culpa de la meva forma de llançar-me a fer marca. Déu meu!!! Quan ha fet una marca el bo d’en Moti.

La nit va pasar del Chino Guarro al bar dels Gatets de la Carmen de Mairena (la més gran artista que ha parit nostra terra, joé!!!).

Després d’intentar lligar amb uns gatets de veritat la presidència va decidir anar a l’únic antre on podien acceptar a tal gentussa com nosaltres. Si nois, el lloc de sempre, aquell antre on inclòs el capità la té petita si competeix amb la clientela habitual; vam acabar al Jamborie amb ganes de cubates i de veure si el nostre petit Àxel trobava la seva mulateta divina (al pobre quan beu li colem qualsevol travolo).

Poc més puc explicar, l’Áxel i en Rapi van desperdigar-se en busca de carnassa perfumada i els altres vam fer colla al voltant d’uns cubates per veure a l’Ermen ballant com ningú mai ho ha fet l’Eyes of the Tiger de Survivor (mítica cançó de la peli Rocky).

Un espècie de eixelebrat després d’un tocament amistós va decidir capar al gran ballador que fou portat pel Moti d’urgències a casa seva per posar-se els testicles en gel durant quatre dies seguits.

Això i uns quants cubates més ja van fer degenerar la gran trobada dels cocos en un simple bucle alcohòlic sense sentit on poc a poc tots es van anar perdent en la profunditat de la nit barcelonesa.

Borjamari Cup 2006

2006-05-15T19:43:00.000+02:00

Lo més gran que ens ha passat nois, lo més gran!!! De puta mare Moti, t'ho has currat la ostia. Cocos, a qui falli li pelarem les pilotes a mossegades. Coques, sabem que no fallareu.

I Sopar Mitic Cocodrils/es

2006-05-14T22:54:00.000+02:00

Despres de molt esperar va arribar el dia en que els Cocodrils i cocodriles van compartir taula... i de quina manera!
Cocodrils: Ermen, Colora, Cornella, Punky , Motivao, Lagartija, Arrebato, Rapitenc i Satan.
Coques: Convers, Burbu, Castro, Elena, Gina, la Captain i la Vane.

Encara que superades en numero, les cocodriles van deixar el llisto molt alt i crec que van demostrar sobradament com les gasten.... El joc xorra de la mano izquierda amb que la Gina va intentar emborratxar el personal, la Convers amb la seva particular taja insinuant perversions amb els jugadors de la Ub, les frases de la Captain com " Les coques nunca se duchan", la Burbu y sus fintas de ensenyar las perendolas... i molt mes!
Per part dels Cocos, un lamentable entrenador que no bebia perque lendema tenia partit, un Rapitenc trallant a dins dels xinu davant la camarera, un punky negativisim i depressiu, i un capita rajat que no treu la xorra ni que el matin... Sort! Que varem tenir un novato que va estar a la altura, Arrebato Man of the night lo dio todo, va fumar fins que ja no vocalitzava i va retar al Ermen encara no sabem perque!

Nanus! Ho fotem algu, o las coques ens passan per sobre! Quin ritme, deu meu! Aixo promet!
Sento haver tingut que marxar pero lavio no esperava...

Espero veure a tota la penya aquest dijous a la fotuda Cafetera i la setmana seguent al Cocodrulu Cup, ok?
Explikeume com va acabar la nit i si algu va fer alguna animalada!

Aquest dijous la Cafetera torna a Blanquerna!!!

Satan

Prèvia del primer sopar.

2006-05-04T11:26:00.000+02:00

Prèvia del sopar cocos. Un capità retirat que vol tornar, un merengue que s'apunta a qualsevol bombardeig, un Public Relations totalment grillat i una jove promesa amb menys futur que el fetge del merengue prèviament citat es van reunir per veure futbol. Si cocos, per veure futbol!!! Anar a un pub Irlandès per veure a quatre milionaris xutant una pilota rodona!!!Com sempre la cosa va acabar malament; unes birres dels moros a Canaletes i un Jamborie amb el nostre contacte Satanmai és bo per l'esperit sa i moderat dels cocos.
Tot i aquest mini-matx a base de pintes i Jack Daniels, van prometre, tots ells, que el divendres estaran al mil per mil pel gran sopar al puto chino de sempre.
Quina ressaca nois, quina ressaca. Ja pateixo.

COCOS POWER!

2006-04-28T19:19:00.000+02:00

Nanus! Parla el que fue Capitan dels Cocos, Mr. Satan.
Us escric per dirvus que en menys dun mes tenim dues cites molt important on no podem fallar.
La primera: 18 de maig a VIC... Cafetera Cup! Sino la guanyem em tallo la titola!
La segona: 25 de maig a la Marbella... Cocodrulu Cup! Maxima participacio i festa asegurada!

Aixi que aneu preparant els culs perque aixo no es pot perdre. Ja que el honor dels cocos ha quedat tacat degut a la NO classificacio per les fases, ara es quan hem de demostrar la purria que som i acabar amb la merda dekips universitaris que ens envolten... Perque som els millors i aixo sa de demostrar, dins i fora del camp!
Espero veureus a tots en els dos events del any! Vull la vieja guardia i els nous novatos que pel que diuen son penya que no tardaran en ingressar al psikiatrik! mes feina per mi!

Per cert,la plataforma anomenada "ERMEN DIMISIO YA!" encapsalada per lAxel, vol fer una reunio perque aquest energumen que diu que juga a Rugby a Cornella i que el seu objectiu a la vida es empaitar gordetes tot borratxu per les discoteques deixi el seu carrec com a 2 Entrenador!

Felicitar tambe a les nostres compatriotes femeninas que han quedat 4 al campionat despanya! FELICITATS! Sino fos per les noies no se quina imatge donariem, mare de deu! i aixo que les entrena el Moti! te merit!

Espero veureus a tots i totes als events avans esmentats

Una abrasada

COCO DRILSSSSSSS!!!! o DRILES!!!

La vieja guardia per australia

2006-04-25T11:47:00.000+02:00

Vieja guardia australiana, preparada per la gran festa: sin comentarios, Krusty y el gotet de llet, roger lo bombero, i rapi lo tio de la botella de ron.

Aixi son els nostres tercers temps, i aixi son les xurris australianes, alla els jugadors de rugby son considerats com els futboleros de segona divisio daki, les ties mes pijes de sydney venien a les nostres festes. Flipavem, i aki ens consideren gitanos i buitres,j ejeejej.

Bueno aqui podeu vore al wallaby chris whitaker, fent unes birres amb nosaltres en el sopar del nostre equip. El Randwick, on tambe juga el centro dels wallabies Morgan Turinui, on en altres mails vos posem fotos en ell i altres cracks mundialss, jej eje je. Hem de dir ke el tio es va kedar flipat de com beu el marco i ens va invitar a Dublin a fer birres i de festa el proxim any, on ell estara jugant.

Gran sopar dels cocos

2006-04-25T11:08:00.000+02:00

Si nois, l'estiu ja s'acosta i la vella guàrdia torna dels seus viatges de l'Inserso per disfrutar del clima suau i la gastronomia local.
És per això que aquest diumenge, 30 d'Abri, ens reunirem per sentir un d'aquells emotius discursos del capità sobre qui son i on van els cocos i sentir a l'Ermen intentant-nos fitxar pel seu Cornellà que, per cert, ja és equip de Divisió d'Honor.
Us recordem als pocs que feu algo de profit a la vida que el dilluns, dia 1, és festa, així que... hi ha algú que treballi? Buenu fumetes, el diumenge us vull allà.
Poseu la vostra confirmació aquí i suggeriu on podríem sopar (el chino de Rosselló no please!!!).
Igualment no estaria de més que féssiu una trucadeta al Satan o a l'Ermen que son els principals instigadors d'aquesta vergonyosa proposta de perversió de l'esperit sa i esportiu de les noves generacions de cocos.
Moti, com les coques no vinguin et pelaré jo mateix a mossegades. Que m'han dit que te les has usurpat per al teu propi plaer i diversió. I semblava tonto el tio...
Ah, putes, parleu d'aquest blog a la resta (noies i nois) que per una vegada que tenim algo propi no és questió de no treure-li suc.
Aquí us adjunto dos links sobre la preparació del sopar:

Satan ens parla
Comilles

On està el nostre capità?

2006-04-22T17:56:00.000+02:00

Ha estat una temporada dura pels cocos, moltes baixes* i uns "novatos" excel·lents però en mans d'uns energumens d'una qualitat tècnica desastrosa (un nazi exiliat i un pervertit alcohòlic sense escrúpols).
És per això que et preguntem Satan:
-Has oblidat als teus cocos?
-Se t'ha vista amb companyies indesitjables en locals de reputació dubtosa mentre l'equip, la familia... s'enfonsava.
Hi ha rumors que diuen que el capità estarà present a la cafetera cup... cocos, hem de fer pinya i estar allà y demostrar als ossets i resta de cafetencs qui mana.

*Encara que sembli mentida alguns cocos han acabat la carrera y estan buscant fortuna per aquest món.
Exemples:
Satan: Fent el seu Waterloo especial per les Bèlgiques.
Benet: Apagant els incendis de les cachondes australs.
Crusty: Buscant un acondicionador capil·lar per les antípodes.
Parra: Aquest no ha acabat però tots sabem que està acabat.
For-finguers: Aquest no aportava rés i la veritat és que en sabem poc.
Rapi: Ja ha tornat de l'estiu d'Austràlia per empalmar amb l'estiu d'aquí.
Master-card: Se l'ha vist pel Maresme tirant de visa-platino a tot drap.

I molts d'altres que esperem que donin noticies de les seves peripècies...
Faig una crida a tots els cocos perquè ens diguin la seva situació actual. Qui sap, potser podem rescatar algun de vosaltres d'alguna presó tailandesa. Que ens coneixem.

PRIMERES FOTOS I INICICI DE L'EQUIP

2006-04-09T10:43:00.000+02:00

Despres del partit de rugby contra la universitat de Lleida i d'haver fet l'actual crit de guerra, tots preparats per foter-se les birresssss.
Super ekipas en Roger animal benet, Raul salguero, Satan, Toni, carles, Lagartija, Jesus, garfu xuxeries, Valls, rapi,Marco, Master card, xiscu, Emili, Mestres, Parra i lo mestre Ermengol.

Diosssssssssssss vaya personatgesssss