Primer Gran Sopar de retrobament

Amb retard però aquí teniu la crònica del Gran Sopar de retrobament dels Cocos.

Les velles glòries van gaudir d’una notable representació amb algun dels seus puntals històrics (quatre dels fundadors de l’equip estaven allà amb ganes de transmetre el seu saber a les joves promeses).

Pel que fa al sí actual de l’equip la representació va ser ínfima, algun veteranillo que no pot entendre un divendres sense anar al Chino de Rosselló i de les joves promeses... ni un míser representant. Ja ens va dir Gold-member que ens tenien por als veterans. Moltes llegendes deuen haver arribat a les seves orelles però aquest divendres amb l’engany de que venen les coques (q venen) més d’un apareixerà i caurà a les mans de la veterania coca. Jajajajjaja (riure paranoic-terrorífic).

El sopar fou tranquil, un constant ey Lao porta 4 chiveques, “solo dos”!!! Es va parlar dels vells temps, dels viatges mítics, del tractament de malalties veneres lleus i tot allò que es parla entre cocos ja envellits i assentats. En Rapi va tenir un brot de relacions publiques amb una tal Laura de 13 anys però tot va quedar en un susto. Moti va posar problemes amb el menú, la beguda, etc. S’estava preparant per l’espectacular torneig de “pulsos” entre borratxos avorrits (jo no ho feia des dels 11 anys o així, ay aquest Moti...). El resultat clar, Moti humiliat per uns quants cocos i un discurs d’excuses poc creïbles assetjant-nos tota la nit. La última... tinc colze de tennista per culpa de la meva forma de llançar-me a fer marca. Déu meu!!! Quan ha fet una marca el bo d’en Moti.

La nit va pasar del Chino Guarro al bar dels Gatets de la Carmen de Mairena (la més gran artista que ha parit nostra terra, joé!!!).

Després d’intentar lligar amb uns gatets de veritat la presidència va decidir anar a l’únic antre on podien acceptar a tal gentussa com nosaltres. Si nois, el lloc de sempre, aquell antre on inclòs el capità la té petita si competeix amb la clientela habitual; vam acabar al Jamborie amb ganes de cubates i de veure si el nostre petit Àxel trobava la seva mulateta divina (al pobre quan beu li colem qualsevol travolo).

Poc més puc explicar, l’Áxel i en Rapi van desperdigar-se en busca de carnassa perfumada i els altres vam fer colla al voltant d’uns cubates per veure a l’Ermen ballant com ningú mai ho ha fet l’Eyes of the Tiger de Survivor (mítica cançó de la peli Rocky).

Un espècie de eixelebrat després d’un tocament amistós va decidir capar al gran ballador que fou portat pel Moti d’urgències a casa seva per posar-se els testicles en gel durant quatre dies seguits.

Això i uns quants cubates més ja van fer degenerar la gran trobada dels cocos en un simple bucle alcohòlic sense sentit on poc a poc tots es van anar perdent en la profunditat de la nit barcelonesa.