CRONICA SOPAR NADAL BY ERMEN

El sopar que em proposo cronificar, resulta molt més complex degut al gran nombre d'assistents i el meu desconeixement dels noms i sobrenoms dels participants. Allà va:

La nit comença fluixa, 20 minuts esperant a que el punky apareixi (jo habia arribat ja 10 minuts tard coneixent-lo). Arriba amb la seva típica i ja cansina postura negativa. Fent comentaris poc adients sobre la sexualitat del nostre líder Satan.
Després d'un viatge sentint planyiments sobre la vida sentimental del cocotauron, arribem a la porta del xino on un arrebato posa en marxa totes les seves dots de camell de baixos fons per repartir una mercaderia que em va assegurar el finançament del sopar.
Hora de quedada 22:30, hora meva d'arribada 22:40, hora d'arribada del gruix dels cocos, 23 molt passades. Hi ha coses que mai canvien. El meu to es ressentit, es clar, feia un fred de pilotes.
El sopar començà calmat; després d'uns extraordinaris malabarismes per encabir a 40 cocos en un espai apte per 6, els xupitos de germanor entre veterans i novatos arrancaren. La primera sorpresa fou la falta de cervesa fresca. La segona la falta d'aliments. Rés que uns quants gots d'alcohol i d'uns cohimbras –gentilesa del cocoalex- no poguessin paliar.
Honorables intents de la "vieja guardia" de cridar l'atenció de la multitud per vexar o alcoholitzar algun novato, seguits amb escàs interès per la massa.
Pobres i faltes de motivació actuacions d'unes coques novates amb massa vergonya i alguna arrancada fora de to d'algun que altre coco massa excitat per les perspectives.
Rés fora de lloc en un sopar coco. Moltes expectatives, molts nervis, etc... que propicien la precipitació.
Els cocos més experimentats ja sabem que els sopars tenen el seu tempo i que les coses que han de passar sempre passen, en el moment que el destí les ha colocat.
En aquest cas, tantes cares noves, precisaven del Déu Alcohol per desinhibir-se i esclatar en una orgia de desenfré i luxúria.
Cocos tombats, vomiteres sota la taula, passades de gel, taller de pintures, transvestits, coral, guerra d'aliments, tocaments, desafiements, trucades a la urbana, xinos desesperats. En definitiva un sopar coco estàndard.
No fou, segons el meu parer el sopar coco més gran que hi hagi hagut. Potser la meva postura de faldilletes abstemi no em permetés entendre els intricats camins que segui la marea coca, però vaig trobar a faltar una mica d'ordre i consens.
Ningú escoltava a ningú, tothom anava a la seva o intentava a crit pelat fer-se sentir (novatos inclosos –que antinatural!-). El sopar fou un cúmul de grups, històries i fets molt variats que cadascú descriurà millor o pitjor. Jo puc destacar el solo sobre els talones d'un Jabalí pletòric que molts no van entendre. Els codis secrets i ments complexes dels primeres línies sempre seran un misteri pels mortals de a peu. Hem de pensar que son gent que gaudeix chocant de cap amb altres obesos tarats.
També puc fer ressò de la nadala que ens van brindar els novatos. De les cançons sexys de les coques, d'alguns escots que quasi m'obliguen a trencar la norma de que els cocos no poden tocar a les coques (sort que el minilenon em va tornar a la realitat soltant la papa als meus peus).
Estic poc motivat a escriure, vaig veure masses coses que no em van agradar i això m'ofusca i m'allunya del meu estil sarcàstic habitual
Un moti ja abocat del tot a l'infern de la nit, a les dos ja era una massa patètica destrossada per la depressió i l'alcohol.
Un Cornellà amb ànsies ridícules de protagonisme i un mal beure que li va fer adoptar en moments puntuals postures violentes. Sort que una coca el va apaciguar a base de mossegades labials.
Un Marco negatiu, exigint alcohol constantment i passant de les seves responsabilitats sobre els novatos.
Un capità molt fluix en el seu discurs nadalenc. No fou la seva actuació més inspirada. Aquest cop el portava poc preparat. Val a dir que el comportament d'alguns cocos feia difícil una correcta exposició i va afectar massa a una oratòria que fins ara sempre ens havia tingut encandilats.
Uns novatos poc implicats, alguns val a dir que se'ls ha de puntuar amb un 10, però d'altres... pufff. Els cocos amb vosaltres s'enfonsaran. No obeïen als veterans, no participaven dels jocs, simplement estaven allà. Quina falta de motivació. Potser es cosa meva que no els he sabut arribar. Aquesta nit presentaré la meva dimissió.
La falta d'alguns dels grans: Nelly, entrenant amb el santboi de merda, valls, amb una excusa típica, cotorra enfonsant-me en la misèria, la capi txell, abandonant-nos miserablement i d'altres personatges (tarraco, jan...) amb nom i cognoms dins l'univers coco.
Tot i així valorar la gran assistència de cocos que asegura el futur del projecte: 46 segons la organització, 260 segons l'amo del xino que s'ho pensarà dues vegades abans d'acceptar un altre sopar de Nadal.
Jo no puc relatar més, vaig marxar amb immillorable companyia (m'esperaven a casa i jugava l'endemà). No sé quins lios i bogeries s'esdevingueren després però, sense saber rés faig aquestes càbales. Desmentiu-me si m'equivoco però tot apuntava a que el punky trauria fruits del seu treball sobre la coca de dents preciosos i escot imponent. Que el nostre capità potser no es tan homosexual, que el moti, està segrestat per una família de filipinos sàdics, que ninguna coca va dormir soleta i que segurament l'utillero va acabar com sempre a la part de darrere d'un cotxe patrulla.

Ermen