Cocos&Taurons&Upc

¡Cocodrils!
Ahir realment va ser una gran tarda pel que fa al rugby universitari!
Es van disputar dos partits a la Marbella... el primer arbitrat per mi, UPC vs Taurons! Van guanyar els Sharks!i el segon un combinat de Cocos (10) i UPC (5) contra els taurons... i varem guanyar! Gran partit!
Destacar la gran actuació dels mes novatos: Pimienta, Cool d'Suck, Brutus i kPrici! Es van veure grans accions, carreres mitiques del Pimi i en Brutus, i grans tackles del Kutty i el kPrici.
Pel que fa als que ja comensen a ser veterans: tremendo partit de Chercoles i Kornella. Bon match tambe pel toxic man, Arrebato!

Ara be nanus.... el que realment va ser increible ahir tarda/nit va ser el tercer temps! Feia temps que no veia re igual. Com es habitual el tercer temps amb la Upc i Taurons no va defraudar...
Pocs Cocos ens vam quedar per donar el callo, pero vem deixar el llisto ben alt.... Cul de Sac, Brutus, Chercoles, Arrebato, kPrici, Pimienta i Satan. Vam guanyar una touch a birres contra la Upc, varem fer el maxim soroll possible pels pocs que erem, ells devien ser 20 per ekip. i varem demostrar que els reis de la "taula ensabonada" som nosaltres! He de dir que vaig guanyar contra el capita dels taurons (Augusto) i el de la Upc (Padu) i el Brutus em va emocionar al dir... "podriem dir que ja ets mig homosèxual"... quin honor! el cami a la gloria esta a prop.
Felicitar a la Viuda Negra que ens va fer de suporter tota lestona i ho va donar tot... kin sol de dona!
A les 2.00h de la nit varem sortir del local despres de ballar, fer algun que altre ruck i direcció al Plata... com es normal en aquests desplasaments sempre es perd gent.... pero aixo ja es una altre historia!
Una abrasada Cocos! Poc a poc ens anem consolidant com a equip (dins i fora el camp).
Ens veiem dilluns, sa de preparar el match contra els anglesos... encara no mu crec. Cocos a England... aiaiaiai

Satan

LES FASES EN JOC!

Tots amb els cocos!

Aquest dijous dia 14 de febrer els Cocodrils s'enfrontaran contra la Upc en les semifinals del campionat de rugby universitari de Catalunya.
Qui guanyi, disputara les fases a nivell estatal!

Cocos! Com molt be sabeu, aquest partit es pot guanyar, hi han ganes i s'ha treballat dur, tan dins com fora del camp....

A POR ELLOS!!! hi ha Canaries!!!!

Convocatoria: 12.30h a la Mar Bella

Match: 14.00h

Convocats: Vikingo, Brutus, Koala, Jabali, Andorra, Torre I, Lennon, Jan, Cul de Sac, Kornella, Tarraco, Andy, Ermen, Nelly, Cojon, Gold Member, Gifre, Hulk, Sweet Dreams, Hapineess, Satan, Moti, Gallumbus, Butició.

Cronica duna Festa Nadalenca Cocodrila

Eren les 22:00 del vespre, un Ermen abocat a l’autodestrucció física i mental per una dura ruptura sentimental es mirava distret un partit de la lliga anglesa quan el “negatiu” del punky, via messenger es va posar a ploriquejar del mal de panxeta que tenia i va anunciar que baixava del vaixell coco.
Tot i les males noticies el nostre heroi no va vacil·lar. Arreplegà els 15 euros (5 entrada + 10 calendari) que ja tenia preparadets amb cura des de feia varies hores i es llançà a l’aventura.
Després de gaudir 30 minuts de la fresca barcelonesa decidí anar a peu al ja famós antre de luxúria i perdició Cal Brutus&Splugues.
Moments de desorientació, masses pòsters femenins, un discjoquey que ja comença a sortir del forat de la desesperació i mala vida, uns gots customitzats al estil personal de cada coco. Poc ambient però era d’hora. Si hagués sabut el que li esperava potser no s’hagués llançat amb tanta despreocupació cap a una ràpida i efectiva alcoholització.
Moments de conversa familiar amb els amfitrions van fer-lo entrar en calor. Es va viure un moment “time after time” de Cidy Lauper que va fer les excel·lències de tots els presents.
Molt d’alcohol, preocupació per l’abandó del capità, en Lenon i el punky (aquest últim va aparèixer més tard).
Però sorgí el miracle, apareixeren les coques, en tromba, en massa, sense pietat van arrasar amb tot l’ambient de companyerisme masculí. La beguda pujà de graduació, les fotos volaven, les noies estaven a tope. I quin calendari, no apte per cardíacs. Molta carn i molt d’estil, bon material. Es vendrà com a xurros.
Molts atacs i fintes entre cocos i coques, converses paternals dels veterans a les joves promeses. La falta d’espai facilitava el contacte humà.
Un Lluís estel·lar apareixé amb dues taurones falses d’aupa que despertaren el zel d’en Nelly que va posar en marxa tot el repertori de rituals d’aparellament Santboianos. La intensitat del pico pala que va exercir hagués acabat l’AVE en deu minuts. Quin degenerat (un 10 per ell).
La resaca no em permet relatar els innumerables curtmetratges que es van viure. Fou una festa en tota regla, amb policia i tot.
Multa de 180 euros, al pròxim entreno, 3 euros pel camp i 5 per la multa. Encara que la culpa va ser dels novatos i les novates que son una colla de degenerats irresponsables, carregats d’hormones que no saben estar amb la presencia i bon tarannà que demostrarem la veterania. A tall d’exemple, la transformació en Hulk de l’avi Marco i els balls sobre, sota i al voltant de la taula d’en Nelly.
Expulsats de l’antre de perdicó, on ja no quedava ni Fairy per beure, s’encaminaren tots junts a ca l’Alba. Un raconet agradable i acollidor on els esperaven quantitats ingents de cervesa i noves aventures massa difoses a la ment dels cocos per relatar-les amb autèntica fidelitat. Només dir que al Tristón ja no se’l veia tan trist i que el negre era com sempre el color de la festa. Un cop engabiat en Marco, la pau i bon humor van ser la tònica dominant fins que la festa es va fondre amb les primeres llums del matí.
Una gran vetllada coca on van fallar forces mítics però... sincerament, no va faltar ningú, va ser tot genial. Tothom tenia ganes de passar-s’ho bé i s’ho va passar bé.
Una bona cloenda de l’any coco. Encara que... es rumoreja una party de cap d’any a casa la Marta que ja fa tremolar al meu fetge. Rés més nanos, molta festa i poca ressaca per tothom.
Ermen

La Odissea. Crònica d'un viatge!

Es tractava d’un antro petit, fosc i asfixiant anomenat Plataforma, on tot es fonia al ritme de la música la qual no recordo amb exactitud. Desajustos hormonals entre cocodrils que amb luxúria i desenfre s’intentaven pal·liar. A partir d’aleshores, tot es vague, inconsistent, records borrosos que de cop s’esfumaven per trobar-me sol, al bell mig de Colon.

Com si del mateix canvi de lloc instantani es tractés, en un instant (això és un dir, ja que hi ha un buit mental entremig) estava abraçat al meu nou amic (Colon). Allà tot i que com a bon cocodril vaig intentar-ho amb tot l’ímpetu i ganes possibles que permetien el meu estat ebri, no vaig poder aconseguir que parés cap taxi. Després de batallar durant mitja hora, aguantant el fred i l’aire de marinada del cristal·lí mar de Barcelona, la paciència se’m va acabar i vaig tenir la brillant idea d’anar a buscar un nit bus. Com a home de ciència que sóc, vaig tirar de mètode deductiu: si no para cap taxi perquè no hi ha cap parada (no va ser pas perquè em veiessin alcoholitzat, perdent l’equilibri amb facilitat), serà perquè no hi ha parada, aleshores, com que el bus si que té parada, tard o d’hora haurà de parar un bus.

Així doncs vaig visualitzar el meu objectiu i vaig fixar la meva posició en la dita parada de bus. Després d’un ràpid anàlisi de la situació del transport metropolità nocturn, vaig veure, o millor dit, em va semblar que aquell bus parava per la Bonanova (zona on resideixo). Allà després de poc esperar, va arribar l’ansiat bus.

Un cop aposentat en el que em va semblar la glòria, després de passar l’hora anterior dret, al carrer, suportant el fred com un ‘espartano’, m’hi vaig trobar tant còmode, que el viatge se’m va fer molt curt. Aquell moment tant plaent es va veure frustrat per un sacseig imprevist sobre la meva espatlla que va truncar el meu particular nirvana, de cop, em vaig despertar, va ser aleshores quan em vaig adonar del meu estat somnolent i perquè el conductor de l’autobús que amb to desafiant em va dir: ‘xaval, final de línia, te bajas o què?’, i jo sobtat per la situació, i amb un bon despertar d’aquells que fan història, vaig llançar una ràpida mirada al meu voltant (no hi havia ni déu) em vaig aixecar amb gran celeritat, i fou aleshores quan va aflorar el cocodril que portava dins (que encara era per mi desconegut) tot llençant un ‘refús’(o també dit hand-off) que em va permetre escapar del bus i reprendre el meu viatge de tornada a casa.

Un cop fora de l’autobús, vaig fer una ullada al meu voltant per tal de situar-me. L’entorn em resultava familiar, com si ja hagués estat allà abans. Estava a dalt de les rondes (putu bus!, vaig pensar). Fou aleshores quan va sorgir el GPS que porto dins, el meu gran sentit de l’orientació que em fa diferent a la resta de mortals. Així doncs, després del primer cop d’ull, suposadament ja sabia la direcció a seguir, i vaig continuar la meva odissea cap a la Bonanova.

Després de caminar durant uns 45 minuts, i un cop vist que cada vegada el paisatge se’m feia més desconegut, i potser també (i sobretot per això) perquè vaig veure un cartell que posava ESPLUGUES, vaig intuir que havia pres la direcció equivocada. Al ritme que caminava, vaig preguntar a un bon samarità que passava per la zona: ‘Perdoni, la Bonanova està cap a l’altra banda, oi?’ I ell va afirmar amb convicció. La meva teoria era correcta, havia caminat 45 minuts en la direcció equivocada. Un altre mortal, s’hagués suïcidat, s’hagués rendit, hagués agafat un taxi, o un bus, però un cocodril mai defalleix, mai es rendeix. Això ja s’havia convertit en quelcom personal, una qüestió d’orgull, havia d’arribar a casa com fos.

En aquest moment, vaig començar a córrer tot refent el camí que havia fet d’anada. Amb aquestes, que començava a clarejar, però fent un remake de les millors pel·lícules de la història, i com si de Forrest Gump em tractés (salvant les distàncies, clar) no vaig parar de córrer fins que vaig arribar a la Bonanova. Un cop allà, vaig rebre el sms del Jan des de les pistes d’esquí i davant la seva estupefacció (no sabia que a aquelles hores del matí s’estava escrivint la llegenda de la meva Odissea) li vaig respondre el sms a l’instant.

En aquest moment, vaig començar a córrer tot refent el camí que havia fet d’anada. Amb aquestes, que començava a clarejar, però fent un remake de les millors pel·lícules de la història, i com si de Forrest Gump em tractés (salvant les distàncies, clar) no vaig parar de córrer fins que vaig arribar a la Bonanova. Un cop allà, vaig rebre el sms del Jan des de les pistes d’esquí i davant la seva estupefacció (no sabia que a aquelles hores del matí s’estava escrivint la llegenda de la meva Odissea) li vaig respondre el sms a l’instant.

Per tal de recompondre el meu estat físic ja prou deteriorat per la nit, sort que amb els efectes atorgats pel déu Alcohol, no seria fins l’endemà que em farien un mal terrible les plantes dels peus per haver corregut amb sabates vaig arribar a la última parada, una croissanteria per anar a esmorzar unes queviures que com podeu comprendre van saciar-me com si de ‘mongetes màgiques’ es tractessin.

I de cap al llit. No vaig tenir temps ni forces per estimar-me. D’aquesta manera conclou la meva odissea particular que em va portar de Drassanes a Bonanova passant per Esplugues.

I quan estigueu al pou, sobretot, recordeu que:

SEMPRE ENS QUEDARÀ LA BUTICIÓ

COCO...DRILS!!

CRONICA SOPAR NADAL BY ERMEN

El sopar que em proposo cronificar, resulta molt més complex degut al gran nombre d'assistents i el meu desconeixement dels noms i sobrenoms dels participants. Allà va:

La nit comença fluixa, 20 minuts esperant a que el punky apareixi (jo habia arribat ja 10 minuts tard coneixent-lo). Arriba amb la seva típica i ja cansina postura negativa. Fent comentaris poc adients sobre la sexualitat del nostre líder Satan.
Després d'un viatge sentint planyiments sobre la vida sentimental del cocotauron, arribem a la porta del xino on un arrebato posa en marxa totes les seves dots de camell de baixos fons per repartir una mercaderia que em va assegurar el finançament del sopar.
Hora de quedada 22:30, hora meva d'arribada 22:40, hora d'arribada del gruix dels cocos, 23 molt passades. Hi ha coses que mai canvien. El meu to es ressentit, es clar, feia un fred de pilotes.
El sopar començà calmat; després d'uns extraordinaris malabarismes per encabir a 40 cocos en un espai apte per 6, els xupitos de germanor entre veterans i novatos arrancaren. La primera sorpresa fou la falta de cervesa fresca. La segona la falta d'aliments. Rés que uns quants gots d'alcohol i d'uns cohimbras –gentilesa del cocoalex- no poguessin paliar.
Honorables intents de la "vieja guardia" de cridar l'atenció de la multitud per vexar o alcoholitzar algun novato, seguits amb escàs interès per la massa.
Pobres i faltes de motivació actuacions d'unes coques novates amb massa vergonya i alguna arrancada fora de to d'algun que altre coco massa excitat per les perspectives.
Rés fora de lloc en un sopar coco. Moltes expectatives, molts nervis, etc... que propicien la precipitació.
Els cocos més experimentats ja sabem que els sopars tenen el seu tempo i que les coses que han de passar sempre passen, en el moment que el destí les ha colocat.
En aquest cas, tantes cares noves, precisaven del Déu Alcohol per desinhibir-se i esclatar en una orgia de desenfré i luxúria.
Cocos tombats, vomiteres sota la taula, passades de gel, taller de pintures, transvestits, coral, guerra d'aliments, tocaments, desafiements, trucades a la urbana, xinos desesperats. En definitiva un sopar coco estàndard.
No fou, segons el meu parer el sopar coco més gran que hi hagi hagut. Potser la meva postura de faldilletes abstemi no em permetés entendre els intricats camins que segui la marea coca, però vaig trobar a faltar una mica d'ordre i consens.
Ningú escoltava a ningú, tothom anava a la seva o intentava a crit pelat fer-se sentir (novatos inclosos –que antinatural!-). El sopar fou un cúmul de grups, històries i fets molt variats que cadascú descriurà millor o pitjor. Jo puc destacar el solo sobre els talones d'un Jabalí pletòric que molts no van entendre. Els codis secrets i ments complexes dels primeres línies sempre seran un misteri pels mortals de a peu. Hem de pensar que son gent que gaudeix chocant de cap amb altres obesos tarats.
També puc fer ressò de la nadala que ens van brindar els novatos. De les cançons sexys de les coques, d'alguns escots que quasi m'obliguen a trencar la norma de que els cocos no poden tocar a les coques (sort que el minilenon em va tornar a la realitat soltant la papa als meus peus).
Estic poc motivat a escriure, vaig veure masses coses que no em van agradar i això m'ofusca i m'allunya del meu estil sarcàstic habitual
Un moti ja abocat del tot a l'infern de la nit, a les dos ja era una massa patètica destrossada per la depressió i l'alcohol.
Un Cornellà amb ànsies ridícules de protagonisme i un mal beure que li va fer adoptar en moments puntuals postures violentes. Sort que una coca el va apaciguar a base de mossegades labials.
Un Marco negatiu, exigint alcohol constantment i passant de les seves responsabilitats sobre els novatos.
Un capità molt fluix en el seu discurs nadalenc. No fou la seva actuació més inspirada. Aquest cop el portava poc preparat. Val a dir que el comportament d'alguns cocos feia difícil una correcta exposició i va afectar massa a una oratòria que fins ara sempre ens havia tingut encandilats.
Uns novatos poc implicats, alguns val a dir que se'ls ha de puntuar amb un 10, però d'altres... pufff. Els cocos amb vosaltres s'enfonsaran. No obeïen als veterans, no participaven dels jocs, simplement estaven allà. Quina falta de motivació. Potser es cosa meva que no els he sabut arribar. Aquesta nit presentaré la meva dimissió.
La falta d'alguns dels grans: Nelly, entrenant amb el santboi de merda, valls, amb una excusa típica, cotorra enfonsant-me en la misèria, la capi txell, abandonant-nos miserablement i d'altres personatges (tarraco, jan...) amb nom i cognoms dins l'univers coco.
Tot i així valorar la gran assistència de cocos que asegura el futur del projecte: 46 segons la organització, 260 segons l'amo del xino que s'ho pensarà dues vegades abans d'acceptar un altre sopar de Nadal.
Jo no puc relatar més, vaig marxar amb immillorable companyia (m'esperaven a casa i jugava l'endemà). No sé quins lios i bogeries s'esdevingueren després però, sense saber rés faig aquestes càbales. Desmentiu-me si m'equivoco però tot apuntava a que el punky trauria fruits del seu treball sobre la coca de dents preciosos i escot imponent. Que el nostre capità potser no es tan homosexual, que el moti, està segrestat per una família de filipinos sàdics, que ninguna coca va dormir soleta i que segurament l'utillero va acabar com sempre a la part de darrere d'un cotxe patrulla.

Ermen

LO DIERON TODO!!!

Bueno Cocos, visto que el gay del nostre reporter Erpes fa anys que no se li veu el pel, em decideixo a fer jo, el Captain Satan la cronica del que va ser un gran dia pels cocos, un daquells memorables el dahir a Girona.
Era el Campionat de Sevens de Catalunya i com s'esta poguent veure aquest fi de temporada el nombre disponibles de jugadors escasseja; aixi que despres de trucades, emails i molta mandanga, els unics cocodrilus valents amb un parell de pabrots van ser: Motivao, Punky, Torre 1, Satan, Nelly (Debut) i com a recuperació estelar i revelació... el mític Buxarrais!

Aixi que a les 10.30 tenia lloc el primer partit contra els Taurons. Va haveri magia i es va poder veure lu millor dels cocos, varem guanyar per 6 marques a 1.
Despres daquest partit va succeir el que portaria molts mal de caps als cocos, teniem casi 3 hores fins el seguent partit; i com passar aquesta estona??? Les birres van comensar a caure mentre animavem a les nostres estimades coques, masses birres! Mentre els de la Ub feien pilates, els cocos semborratxaven de mala manera... quina inconsciencia!Ho vam donar tot! Un bon fart de riure i companyarisme amb els Sharks...

Quan va arribar lhora del seguent partit contra el Vic i amb dos fitxaxes estelars (Dos colegas muy fumaos) la taja era considerable. Tot i aixi, un cop mes els cocos van demostrar que alcoholitzats son millors, i despres danar perdent 2 a 0 a la primera part, varem acabar guanyant 2 a 3. Tremendo! Hi havia magia! A destacar un sobakillo de Torre 1 que va fer enbogir la grada. ou yeah!

Al cap de poc i amb el fetge a la boca (Tots els equips tenien molts canvis), nosaltres no teniem canvis, vem jugar contra el Girona i deu meu! Els hi vem fotre 4 markes a 0! Varem poder veure un Punki pletoric, una Nelly desenfrenada i un Buxarrais que sembla que el no jugar durant 3 anys li ha anat de conya!!!

Aixi arribavem a la final. Un cop mes la UB... Varem sortir a tope, tot lu a tope que pot sortir un ekip jugant a seven sense canvis des de les 10 del mati amb la papa i altre vegada ho vam donar tot! Varem perdre pero amb el cap ben alt, 7 a 4, despres que ells a la mitja part canviessin al complet lekip. El Motivao va demostrar que els 7's son lo seu fent una escapada tremenda desde 22. acabada amb try Magic!

Aixi, com a Subcampions, van acabar els cocos! Va ser un dia perfecte, ens ho varem passar de conya i varem jugar i privar com mai. Aixo, si a les 19h tothom debia estar al llit perque varem acabar baldats. Gran dia de Rugby, i una esperança de que els cocos rebifin el que queda fins lestiu!!!

Satan

P.D: IMPORTANTISSIM!!! Divendres que ve dia 25, farem una reunio per parlar dels cocos seriament. Sa de decidir el futur del ekip i de la gira 2007. Quedem a Canaletes a les 00.00h! Qui em foti una excusa per no venir, li donaran molt pel sac... Fins divendres Cocodrils, vosaltres decidiu!

P.D II: Es probable que la gira sigui del 7 al 9 de juny a Mallorca, son les festes de Manacor i pinta de puta mare. Mireu com ho teniu i divendres a la reunio en parlem...

COCOS... NEVER DIE!!!

Cocos! My friends! Despres duna petita depressio cocodrila per la no participacio als campionats dEspanya, els cocos tornen a arrencar! Aquest dijous la Bota Cup a Vic ha de ser nostre...
Es un torneig a Seven i la convocatoria es a les 12.30 a la porta de la uni! Em de fer pinya i endurnus aquest torneig demostrant que els cocos encara donen Guerra!

Despres daquest torneig tindrem la Cocodrulu Cup al maig, on logicament hi serem tots i pel mitg un sopar dels mitics. Dels de calçotets al cap... ja menteneu,ok?

Vinga cocos ens veiem dijous... Per cert ja tenim les equipacions noves, els que tenen samarretes que els portin tb dijous...

Una abrasada

SATAN