Cronica duna Festa Nadalenca Cocodrila

Eren les 22:00 del vespre, un Ermen abocat a l’autodestrucció física i mental per una dura ruptura sentimental es mirava distret un partit de la lliga anglesa quan el “negatiu” del punky, via messenger es va posar a ploriquejar del mal de panxeta que tenia i va anunciar que baixava del vaixell coco.
Tot i les males noticies el nostre heroi no va vacil·lar. Arreplegà els 15 euros (5 entrada + 10 calendari) que ja tenia preparadets amb cura des de feia varies hores i es llançà a l’aventura.
Després de gaudir 30 minuts de la fresca barcelonesa decidí anar a peu al ja famós antre de luxúria i perdició Cal Brutus&Splugues.
Moments de desorientació, masses pòsters femenins, un discjoquey que ja comença a sortir del forat de la desesperació i mala vida, uns gots customitzats al estil personal de cada coco. Poc ambient però era d’hora. Si hagués sabut el que li esperava potser no s’hagués llançat amb tanta despreocupació cap a una ràpida i efectiva alcoholització.
Moments de conversa familiar amb els amfitrions van fer-lo entrar en calor. Es va viure un moment “time after time” de Cidy Lauper que va fer les excel·lències de tots els presents.
Molt d’alcohol, preocupació per l’abandó del capità, en Lenon i el punky (aquest últim va aparèixer més tard).
Però sorgí el miracle, apareixeren les coques, en tromba, en massa, sense pietat van arrasar amb tot l’ambient de companyerisme masculí. La beguda pujà de graduació, les fotos volaven, les noies estaven a tope. I quin calendari, no apte per cardíacs. Molta carn i molt d’estil, bon material. Es vendrà com a xurros.
Molts atacs i fintes entre cocos i coques, converses paternals dels veterans a les joves promeses. La falta d’espai facilitava el contacte humà.
Un Lluís estel·lar apareixé amb dues taurones falses d’aupa que despertaren el zel d’en Nelly que va posar en marxa tot el repertori de rituals d’aparellament Santboianos. La intensitat del pico pala que va exercir hagués acabat l’AVE en deu minuts. Quin degenerat (un 10 per ell).
La resaca no em permet relatar els innumerables curtmetratges que es van viure. Fou una festa en tota regla, amb policia i tot.
Multa de 180 euros, al pròxim entreno, 3 euros pel camp i 5 per la multa. Encara que la culpa va ser dels novatos i les novates que son una colla de degenerats irresponsables, carregats d’hormones que no saben estar amb la presencia i bon tarannà que demostrarem la veterania. A tall d’exemple, la transformació en Hulk de l’avi Marco i els balls sobre, sota i al voltant de la taula d’en Nelly.
Expulsats de l’antre de perdicó, on ja no quedava ni Fairy per beure, s’encaminaren tots junts a ca l’Alba. Un raconet agradable i acollidor on els esperaven quantitats ingents de cervesa i noves aventures massa difoses a la ment dels cocos per relatar-les amb autèntica fidelitat. Només dir que al Tristón ja no se’l veia tan trist i que el negre era com sempre el color de la festa. Un cop engabiat en Marco, la pau i bon humor van ser la tònica dominant fins que la festa es va fondre amb les primeres llums del matí.
Una gran vetllada coca on van fallar forces mítics però... sincerament, no va faltar ningú, va ser tot genial. Tothom tenia ganes de passar-s’ho bé i s’ho va passar bé.
Una bona cloenda de l’any coco. Encara que... es rumoreja una party de cap d’any a casa la Marta que ja fa tremolar al meu fetge. Rés més nanos, molta festa i poca ressaca per tothom.
Ermen