Si nois, per tercera vegada a aquesta temporada la majoria dels cocos van fallar. Els de sempre van estar al peu del canó defensant els colors i l’esperit d’aquest abans gran equip amb un esperit i filosofia especials.
La imatge deplorable: 10 cocos que obligaren a l’organització de la cafetera (Els Garrins de Vic) a demorar l’inici de la competició pel seu exagerat retràs (1 hora i mitja).
Aquest retràs fou causat per la intensa sessió de trucades als diferents membres de l’equip que no acudiren a la cita prevista a les 10 del matí a la FPCEE Blanquerna.
Uns resacosos pel puto futbol, altres malferits per altercats amb els mossos, alguns caradures i molts atrapats per les seves obligacions laborals i/o pedagògiques. En definitiva: un quadre. I això que coneixem la data des d’abans de Nadal.
Si, en aquests comentaris hi ha reflexat el ressentiment del valents que foren a veure la grandíssima actuació d’unes coques que son un orgull per tots nosaltres i un veritable espectacles sobre l’herba.: quines fintes, quins placatges, quins recolzaments, quines cames... ups... nois, un luxe pel món del rugby. Paraula. Diuen que la Gina va mostrar els pits, jo no ho vaig veure!!! L
Sigui com sigui aquests valents, es feren amb unes birres per agafar coratge i iniciaren el viatge cap a l’interior amb tota la confiança que, aquest any si, la cafetera desitjada seria seva.
Amb la seva particular habilitat social els cocos pidolaren 5 jugadors sorgits de sota les pedres per defensar uns colors que molts dels grans pagarien per lluir. El seu paper i la seva actuació va ser de 10. Es deixaren la pell al camp com ningú i per un dia esdevingueren cocos de ple dret. Quins tius!!! Paraula que si es deixen me’ls fitxo pel Cornellà.
La resta: Moti, Miquel, Fernando, Satan, Goldmember, Punky, Juan Carlos, Pedro, aquell ala que no em surt el nom ara mateix i un servidor.
Els jugadors van distribuir-se a l’alineació de la forma més coherent possible atenent a les circumstàncies. Molts jugadors per raons de necessitat i seguretat es sacrificaren en posicions poc vistoses allunyades del potencial que podrien oferir en la seva demarcació habitual. Això debilità el potencial de l’equip però fou imposat per les circumstàncies.
El primer matx va ser un tu a tu contra un INEF Barcelona reforçat per “estrelles” –per no dir estrellats- invitades (s’està perdent l’esperit de la cafetera).
Al finalitzar els primers 30 minuts el marcador mostrava un igualat 12 a 12 després d’una gran igualtat tant en joc obert com en fases estàtiques. A la segona part el Ossos van imposar-se gràcies a la seva llarga banqueta que els va permetre mantenir un ritme físic més elevat. El resultat final fou un 22 a 12 pels de l’INEF. Els cocos & company van fer un partit 10 on tots i cadascun d’ells es va deixar la pell. Literalment, quin camp més dur nois, un mal estat només superables per la catedral del rugby universitari: Les Pistes Universitàries de l’UB.
El segon matx va iniciar-se quan els cocos encara vibraven per l’eufòria de veure jugar a la marea verda que son les nostres heroïnes; quines màquines de crear joc. Si senyor, un equipàs.
Hem de recordar que tot i ser cafeteros els cocos no es caracteritzen pel seu elevat estat de forma i sense haver descansat gaire es trobaren enfrontats a uns garrins molt motivats i lluitadors. El partit esdevingué en un xoc de trens amb un joc molt travat, poc dinàmic on les fases estàtiques es repetien una vegada i una altre. El nostre capità –Satan- ens va avançar amb una jugada d’aquelles que només ell i algun barbàrian saben fer, doblegant el cos una vegada i una altre, fintant i fintant fins a trobar-se sota pals i plantar amb la classe dels grans sense catar herba. Els Garrins, com el seu nom indica seguiren amb el seu joc brut i enrevessat, lluitant –molts cops fora del reglament- cada pilota i pam de camp. Així donaren la volta al marcador posant als cocos en un perillós 14-7.
La il·limitada banqueta Garrina els permetia seguir amb aquesta pressió agobiant. Tot i així els nostres valents tragueren l’orgull que duen dins i en Marius (gran fitxatge) a passada del nostre obertura trencà la resistència garrina aconseguint un espectacular assaig.
Amb el marcador igualat a 14 l’àrbitre pità un parell de cops de càstig a prop de la línia de marca coca acorralant als ja físicament desinflats cocos. Després d’un parell de placatges in extremis, un cop de càstig del vic fou interpretat com una meleè per aquests que esdevingué assaig a l’ala després d’una gran sortida del seu 8.
Quedaven dos minuts, glòria o morir. Després d’una astuta sortida de mig camp, Satan es disposa a salvar l’honor amb una jugada individual. Tenia recolzament a ambdues bandes i decidí confiar novament amb el tren-Marius que demostrava una entrega excepcional. La passada fou tallada per un garrí fent un clamorós avant. A tots els reglaments això s’entén com a cop de càstig però al agafar la pilota tallada al vol l’àrbitre ho interpretà com una pilota tallada correctament. Aquí morí l’empat dels cocodrils i convertí el dia de la cafetera en una altre gran desfeta: 19-14 pels garrins. Ha estat una temporada dura en quant als resultats però hi ha molta empenta i talent.
Felicitar, tot i les crítiques puntuals als dos àrbitres que van pitar amb molta professionalitat i a un gran nivell (ojalà a categories federades tinguéssim àrbitres d’aquests).
Felicitar també als Garrins per la seva gran organització, paciència amb nosaltres i bon fer. Quins bocates més bons, embotit de la terra nois, rés de chopet i mortadel·la del popeye. La cervesa mai va faltar i la jornada va ser molt divertida.
Pel que fa als cocos destacar l’empenta i esperit d’en Fernando que sent aquest el seu segon partit va deixar clar l’esperit que té deixant-se la pell al camp, empenyent sempre als seus companys endavant i castigant les costelles dels rivals amb placatages que ni en el Super XIV. Per l’altre cantó destaca el Punky que impregnava l’ambient amb la seva negativitat que va pujar a quotes insuportables quan va pirar la seva princeseta.
En resum un gran dia pel rugby i un toc d’atenció pels cocos. Nens o ens posem les piles o perdrem el millor que ens ha passat a la vida. Qui em falli el dia 25 que busqui la millor excusa de la història o que no em torni a parlar mai més. He dit.
Ermen
